Projecte d'Antoni Gaudí i Cornet de 1905. Edificat entre 1906 i 1910 per a la família Milà.
Es un dels edificis residencials cabdals de Gaudí i un dels més imaginatius de la historia de l’arquitectura, es diu que La Pedrera es més una escultura que un edifici.
miralls i més miralls.....
La nota que no falti...
sol i vent
Magnifica vista.....
Impressionant
No podem deixar de fer fotos...
Monstres??
Rialles...
sol i ombra
guapes...
tinc ganes d'escriure...
Ens agraden els miralls..
De tornada.... una mica de lectura amb molta tranquilitat....
Aquesta nit m’amagaré a sota la manta per no sortir més, deixaré passar el temps fins que es cansi i surti per la porta, apagaré les llums i el silenci refinarà aquesta nit.
Ja fa uns dies que les hores són lentes de minuts a mig gas i de segons cansats, aquesta nit, nit de lluna bonica, tot a les fosques, mentre passa el temps sota la manteta ningú sap que jo torno a plorar, camino a pas lent per un camí d’arbres despullats de fulla entristida, he perdut alguna cosa i no recordo ja que era.... recordo secrets a cau d’orella que ja no es poden dir, les coses que sabem i no volem afrontar.
Malgrat aquest embolic a estones tinc moltes ganes de tu, tot en moments previs que un grapat d’emocions s’amunteguen en el meu cor i la majoria somriuen al pensar que queda poquet per tornar-te a veure.
Aquesta vegada m’he quedat amb tot lo bo, i he aparcat les coses dolentes.
Només dir-te que m'encanta que a les tres del matí, m'il.lusiona i em sorpren trobar un missatge d' aquesta magnitud, transparència i sinceritat..... Uf no tinc paraules per respondre.... però si vull que tu tinguis molt clar!! Que per part meva tens el mateix suport i també tinguis clar que em tens per qualsevol cosa......
no tinc paraules per expressar l'alegria que tinc ara mateix ... després d' haver vist el teu missatge...
Et puc prometre q avui necessitava ... sortir... amb els meus, hi faltaves tu. Beure una copa com hem fet i ballar sobre el podiu de Mon Apart... M'he desafogat i he deixat tota la " merda que portava acumulada..." Mai més ben dit!!
Gràcies AnnaMª i moltes gràcies a tots vosaltres per haver-me fet companyia en una nit tan especial..., CRISPETa.... també moltes gràcies per aquest missatge tan clar i contundent... m'ha encantat i sempre el tindré present.
Només desitjo una cosa ara mateix.. i espero de tot cor... tenir-la aprop molt aviat...
NO DEIXO DE PENSAR AMB LES MIL GRÀCIES A TOTS.. DESDE EL PRIMER MOMENT FINS L'ÚLTIM..
.......Com què darrera la curva no hi ha mai el què esperes.... -Que la llei de Murphy sempre es compleix a la millor hora.... .....Obres la porta i es tanca la finestra i volteges pel jardí... -Pensaments que van i venen, il.lusions emboirades i després de la tempesta, cristalí com l'aigua de riu...
....M'AGRADA... M'AGRADA...
M'agrada allò que em fa feliç....
-Un peto de bona nit. -Una trucada inesperada -Una tempesta a mitja tarda amb ventarulla. -Els mojitos a la terrassa de casa meva... amb companyia de les meves... nenes.... -Anar al cinema a l'hora de les quimetes. -Un puret de quan en quan. -Escoltar la pluja com cau, un riu com sona, i les onades del mar com trenquen. -Tenir plans per la tarda. -Una copa de vi davant del foc. -Poder riure quan tot va malament. -Plorar quan cal... -I la vostra companyia.. quan la necessito...
Les 10,20h, m’obligo escriure quatre ratlles, però no aquestes.. sinó les que en donarà d’ aquí poc un gir a la meva vida. Però no puc, tossuda i de mena tinc la necessitat d’escriure.... escriure....
Ara sí, ara no, vaig i vinc... hi ha coses que no vull que canviïn mai, hi ha llocs on m’ agrada tornar.. pq sí, pq no?
Intento veure a través dels meus ulls com si fos per primera vegada i tenir la sort de no enyorar d’altres vegades, mirar i mirar i no cansar-se mai de ser on sóc, voler tornar, de no voler marxar..........
Farà uns dies, ja unes setmanes, vaig tenir la necessitat de confessar, de dir en veu alta el què pensava, d’aclarir les coses, saldar un deute que tenia en mi mateixa des de feia uns dies. La cosa no podia demorar més... i per variar, ho vaig fer a la meva manera, sense entremitjos, d’una atacada, amb el meu èmfasis explosiu habitual. Estic gelosa de mi mateixa, per haver-ho fet tan bé.... amb una gran rialla de les meves... us deixo contenta de mi i continuo on les altres lletres m’ esperen.....
Sempre penso que no hi tornaré, però de nou hi torno........
Quatre lletres de no res... que volen dir molt i poc a l’ hora..
miralls i més miralls.....
La nota que no falti...
sol i vent
Magnifica vista.....
Impressionant
No podem deixar de fer fotos...
Monstres??
Rialles...
sol i ombra
guapes...
tinc ganes d'escriure...
Ens agraden els miralls..
De tornada.... una mica de lectura amb molta tranquilitat....
