Les 10,20h, m’obligo escriure quatre ratlles, però no aquestes.. sinó les que en donarà d’ aquí poc un gir a la meva vida. Però no puc, tossuda i de mena tinc la necessitat d’escriure.... escriure....
Ara sí, ara no, vaig i vinc... hi ha coses que no vull que canviïn mai, hi ha llocs on m’ agrada tornar.. pq sí, pq no?
Intento veure a través dels meus ulls com si fos per primera vegada i tenir la sort de no enyorar d’altres vegades, mirar i mirar i no cansar-se mai de ser on sóc, voler tornar, de no voler marxar..........
Farà uns dies, ja unes setmanes, vaig tenir la necessitat de confessar, de dir en veu alta el què pensava, d’aclarir les coses, saldar un deute que tenia en mi mateixa des de feia uns dies. La cosa no podia demorar més... i per variar, ho vaig fer a la meva manera, sense entremitjos, d’una atacada, amb el meu èmfasis explosiu habitual. Estic gelosa de mi mateixa, per haver-ho fet tan bé.... amb una gran rialla de les meves... us deixo contenta de mi i continuo on les altres lletres m’ esperen.....
Sempre penso que no hi tornaré, però de nou hi torno........
Quatre lletres de no res... que volen dir molt i poc a l’ hora..
