Thought of You - by Ryan Woodward

MOlt maca....

ROBERT RAMIREZ - I'M A NUMBER (VIDEO OFICIAL HD)

JO vull tenir un somni cada dia com aquest.... i que el noi sigui el mateix del videoclip!! mmmm Mamma Miaaaaaaaaa........

Akest en Robert Ramirez...te uns temazoooossss a més te cançons profundes...

Cançons com aquesta t'alegren el dia.... bé, i trobar nois com aquest cada dia pel camí de la feina tb ....

White Christmas

VEURE'T...

Sento la teva veu i les papallones voltegen de nou dins meu, no ho puc evitar i ni tan sols se si vull evitar-ho, em sento bé, viva, rara, diferent, però és tot un plaer.
Nervis a flor de pell perquè torno a veure´t, hem tremolen les mans i les cames com una fulla apunt de caure... m'agrada parlar amb tu, encara que no sigui de res concret, només amb les vibracions en faig prou, per saber que tot és canviant.
En molts moments , instants.. penso que ha passat? vull fer marxar enrere.. i llavors noto el sentiment instaurat.

SENSACIONS DIFERENTS.......

SONRÍO....

Que maca que és aquesta cançó.... i el videooo...

en un moment de la cançó hiha una frase que diu.... cuandoooo me ...... SONRÍO..

aquesta és la millor.. aquest somriure fàcil...

PARAULES D'AMOR...

uNa Gran cançó....

m'encanten els dos...

Avui davant el sol, em sento tranquila i amb ganes d'escriure això que visc.. en aquest instant.

Faig col.lecció de moments... és que aquest mes, ha sigut un darrera l'altre, tots a flor de pell, tot és especial... com me n'alegro... m 'agrada.. sentiments que em fan baixar la llàgrima galta avall, però llàgrimes de felicitat.
Please, que això no deixi de brollar.. que plogui molt, els rius s'omplin i les fonts no parin de rajar.
Un petonet molt càlid a tots vosaltres que sou la petita engruna que em fa sentir així.

SENSE RES A PERDRE I TOT A GUANYAR

He trobat aquesta frase tot navegant per la caixa tonta. És la millor per avui:

Podríamos olvidarlo todo? Intentar tomárnoslo como un juego,
sin que cada error cuente como un game over sino un vuélvelo a intentar.

De vegades les coses ens les fem complicades....

PER TU.....

Si estás atento al presente,

el pasado no te distraerá,

entonces serás siempre nuevo.

Que nada te distraiga de ti mismo.

Enciende tu luz interior

y ya nada la podrá apagar,

entonces brillarás con luz propia.

Tranquilizate,

y sálvate de planes

porque la vida te llevará

a donde tenga

que llevarte,

la vida que tiene sentido

en sí misma.

Facundo Cabral

Avui he trobat aquest escrit a la caixa tonta i m'ha fet il.lusió escriure'l, .... m'ha agradat molt!

El Pas del Temps

Diuen que hi ha un moment per tot, un moment per riure, un moment per plorar, un moment per meditar i en l'esfondrada una moment per reflexionar. De vegades ens posem objectius, que al llarg dels anys no consolidem, d'altres sí.
Després de dies plens d'emoció, raó, de por, de mims, de música.. etc.. sense descans.. per fi arriba la calma, la pau... ja estic en pau.
En el vell mig de tot plegat, sorolls provocats per aquestes impulsions irregulars, aquests moviments vibratoris disharmònics, aquí en el barbolleig és on trobo el record i comença el dolor.
Jo que m ho mirava de lluny, de molt lluny amb molta bruma, espessor i foscor, allò que construïa sobre els núvols, ja ha finalitzat, ara obro els ulls i observo, em deixo guiar per la llum, miro els colors i el món en tot el seu esplendor i enrere queda la negror i els seus aliats.......
ara busco els fars de nit i l'olor de mar.

Un matrimonio excepcional no se da cuando se casa una "pareja perfecta". Se da cuando una pareja imperfecta aprende a disfrutar sus diferencias

The Beatles - Norwegian Wood

VELLS RECORDS....

A LES PORTES DE LA TARDOR......

Ja hem entrat a la tardor, que maca, quin sol i quins colors que cada dia més ens donen unes vistes magnífiques.
Aquests dies de muntanya ha sigut relax, bona gastronomía i molt bona companyia. La vida d'aquells munts és pausada i lenta, tot és canviant... aquell poble et transmet pau i tranquilitat. Les muntanyes buides de gent, plena d'animals i colors d'essència espiritual.
mmmmmm... hem tornat a lloc on no saben de vides relaxades... però el record i l'anyor ens deixa calma per uns dies...

Mmmmmmm QUINA VEU...

ANHELO LA TARDOR, JA LA TENIM AQUÍ

RUNAWAY

" Al darnos cuenta de que nuestra vida tal como la vivimos es vacía, bastante superficial y triste, nos escapamos buscando diferentes placeres, tanto los placeres religiosos como los llamados placeres mundanos, buscamos hacer dinero, disfrutar más y de mayores placeres, comprar más cosas, manteniendo así la llamada sociedad de consumo, para finalmente terminar en la tumba. Esa es nuestra vida, no hay nada sagrado, no hay nada que realmente sea religioso.
La vida es mucho más seria, y tan sólo aquellos que de verdad sean profundamente serios " vivirán", aquellos que no busquen entretenimiento en los gurús, en los sacerdotes, o en los filósofos intelectuales que convierten nuestras vidas en palabras sin sustancia, en descripciones sin ningún contenido.
De modo que uno se pregunta, ¿ cuál es el lugar del pensamiento en la vida? Toda nuestra civilización y nuestra cultura se basa en el pensamiento, las religiones son producto del pensamiento, la forma de comportarno, nuestra actitud, el mundo de los negocios, la relación .........."

si teniu ocasió... llegiu-lo..

Esencial

de Jiddu Krishnamurti.

M'ENCANTA AQUESTA TORMENTA..

PANNIKKAR TENIA TANTA RAO...

L’ ESTRÈS
13 d’octubre de 2000

ANTONI BASSAS: Molt sovint ens passa que sentim que anem bastant de bòlit, que ens fiquem al llit amb la sensació d’haver fet moltes coses durant el dia, però sense haver dedicat temps a pensar en nosaltres. Quan se’ns acumulen dies de molta activitat, no ens queda temps per pensar, com ho podem fer per trobar moments per estar sols amb nosaltres mateixos?

RAIMON PANIKKAR: Tenim tot el temps del món per pensar, tot el que decidim tenir. Això de no tenir temps ho diuen els esclaus, els que han perdut la disciplina, els que no són lliures ni es coneixen. El problema més profund de la cultura actual és aquest, la falta de temps. L’arrel de tot està en la antropologia. Ens hem cregut que l’home és una màquina. Les màquines es poden accelerar, però l’home no. L’home accelerat no té temps, es posa nerviós, perquè ha perdut el sentit de la contemplació. Com diu la inscripció de l’oracle de Delfos, “t’has de conèixer a tu mateix”, però perquè això passi es necessita temps. Els pobres són rics de temps, nosaltres som pobres de temps, per això ens volem distreure constantment. La mitologia també deia que Cronos devorava els seus fills, nosaltres també ho patim: la màquina també ens ha devorat. L’home s’ha rendit a la màquina i la màquina mana i ens condiciona. La tecnocràcia que ens domina no ens permet aturar-nos. Hem confós la intensitat amb la velocitat. La velocitat ens permet pitjar l’accelerador, anar més de pressa. La velocitat és inversament proporcional a la intensitat, que consisteix a viure cada segon com si fos únic, sense passat ni futur. Com més velocitat més superficialitat. Estar tranquil, assossegat vol dir ser mestre d’un mateix. Un té tot el temps que vol si considera que és lliure!

-Però s’ha d’arribar a fi de mes.

-Ara necessitem més coses que abans. Les màquines ens encareixen totes les primeres necessitats. La màquina ens accelera, també, i ens empeny a fer negocis.

-La màquina també ens allibera de feines molt pesades.

-D’algunes. Potser algunes d’aquestes feines no calia fer-les. Per exemple, és imprescindible poder anar a dos-cents quilòmetres per hora? Avui dia hi ha quaranta mil vols diaris a la terra, empastifant l’atmosfera. No ens aturem a pensar en les arrels de la nostra cultura que, d’altra banda, no té futur! Aviat no s’hi podrà respirar, en aquesta terra nostra.

-Com podem organitzar els nostres pensaments perquè siguin productius?

-Vostè sap que hi ha un moviment, que prové del G7, que diu que s’han de suprimir les classes de religió i filosofia. Si la gent pensa, es torna independent. Ens bombardeigen amb informació i ens sembla que anem endavant, però en realitat ens sentim impotents.

-Quina és la solució?

-Tenir més confiança en nosaltres mateixos, recuperar la llibertat. La salvació que proclamen les religions, és la llibertat: una persona alliberada que no sigui esclava de les màquines, ni del temps, ni dels diners. Som nosaltres mateixos que ens deixem esclavitzar. No tenim iniciativa ni pensament. No voldria ser massa negatiu, però hem tocat fons. No serveixen de res els substituts ( el ioga, un cap de setmana de vacances ). Són com l’aspirina, que ens alleuja però no cura el mal. Hauríem de ser els amos de nosaltres mateixos. Hem perdut el sentit de la dignitat humana i ja no creiem en nosaltres, per això no creiem en els altres i, en darrera instància, tampoc en Déu. Tot comença amb un exercici d’autoconfiança. Quin és, doncs, el problema? No estimem prou perquè tampoc ens sentim estimats. L’amor no és sentimentalismes ni sexe. Amor i coneixement van junts: per estimat s’ha de conèixer.

-Com podem tenir confiança en nosaltres mateixos?

-L’home és rei d’ell mateix, hem de tenir-ho clar. Ja ho va dir Ortega y Gasset: ens deixem dominar per la massa. Com començar? A poc a poc. Si jo no dormo em posaré malalt, si no menjo em moriré de fam, oi? Si jo no medito, la meva vida s’atrofiarà. A l’Edat Mitjana cada tres dies, un era de festa. Cada poble tenia la seva música i gaudien de la vida.

-Però hem millorat des de l’Edat Mitjana ençà.

-Jo ho dubto. Vivim més anys, però què me’n diu de Mozart que va viure poc, creu que no va tenir una vida intensa? És la qualitat el que compta.

-Molta gent era analfabeta, nosaltres podem llegir i escriure.

-I això què vol dir? Si llegim i aviat ja no ens recordem del que hem llegit. La nostra civilització viu obsessionada en la creació d’eines, instruments que no serveixen per a la felicitat. Ja ho deia Buddha en aquella frase: “Si busques el nirvana el trobaràs.” La voluntat no serveix a aquests fins, hem de recuperar l’alegria i l’espontaneïtat. No puc estar alegre per més que m’hi obliguin, oi?

-No hi ha mètode per pensar d’una manera ordenada, aleshores?

-Jo no en vull donar cap perquè cauria en la instrumentalització. No vull parlar de mitjans. Només podem pensar en un lloc on et portin el cap i el cor en perfecta simbiosi un cop hagis purificat. I si no et porten enlloc, espera, seu, atura’t. No tenim paciència ni espera. “En la vostra paciència guanyareu les vostres vides”, diu sant Lluc.

En els moments de transició (entre una cosa i una altra) intenta recuperar-te a tu mateix i ser tu mateix. Jo no dic res de nou! Tot això ho deien els antics, jo només intento descongestionar la cultura de prejudicis que ens volen fer creure que els homes de l’Edat Mitjana eren unes bèsties o que a l’Africa són uns rucs. Estem sota una desinformació brutal, i això que pensem que vivim en el món de la informació!

-O sigui que si algú ens pregunta en què pensem i nosaltres diem en res, no ens hem de sentir culpables.

-De cap manera! No hem de justificar la nostra vida únicament en funció del que fem, si fos així ens convertiríem en màquines. No he de justificar la meva existència per raó del servei que faig. L’home té el valor en el seu ésser, no pel seu fer. Això és el que encara ens falta assimilar. No seràs jutjat per la teva utilitat.

© Antoni Bassas de El Matí amb Raimon Panikkar

PAJARRAQUES!! US TROBO A FALTAR!

Ai noietes que feliç que sóc pensant que esteu passant-la bé... desconnecteu de tot i carregueu les piles per donar-me un bocí d'energia positiva... dos petonets a les galtes i en faig prou.
M'espera un mes intens... però a l'octubre ja ens tronarem a trobar el trio la la la.

Ninetes desitjo, que disfruteu d'aquests dies divertiu-vos, viviu cada minut i cada segon, amb ganes i alegria, deixeu volar la imaginació....

PEQUEÑAS DECISIONES QUE HACEN GRANDE EL MUNDO

Regalar una sonrisa, una palabra amable, una caricia, un beso, un café solo,con leche o con los amigos...
En una comida con buena compañia, Mir y Bibi, encontré tomando el café, en el sobre del azucar este lema... me gustó, me encantó... que mejor que poder tomar algo con un amigo, pasear por la playa descalza con la luz de la luna, disfrutar del aire de la montaña, bailar, reir, pasarlo bien... disfrutar....
són los mejores momentos.....

y no dejar de soñar..................

Amnesty International - "Death to the death penalty"

Eternal flame -GENT AIXÒ ÉS UNA DESPEDIDA

DIVENDRES 18.... LA FAREM..

MOMENTS I MOMENTS....

Tot escoltant lighthouse family “Ain’t no sunshine” http://www.youtube.com/watch?v=r920QgrvfQU
m’encanta, penso i em deixo portar, i perdre per mons llunyans, allà dalt en un racó a dalt del món i veig terrenys àrids, un verd no valorable. Ai aquest estat del no res.. m’agrada i em desagrada... contenta, il•lusionada i moixa en un mateix instant, no te causa ni raó.. perquè és tan cansada la primavera? I tan bonica al mateix temps.

AVUI, començo les VACANCES..

Avui penso agafar l'avió.
No és gens difícil.. quatre coses en una maleteta i l'objectiu a ma.
Ja tinc les meves vacances.. dies genials per deixar-me perdre sense guia a la motxilla, tinc moltes ganes de sol, de pau, d'absoluta calma. Menjar en una terrasseta i gaudir d'un bon vi.
Avui penso volar, volar molt lluny, lluny al no res... per no pensar, només guadir del relax innat, gaudir d'un sol tímid i aire fresc, i en aquests moments em prepararé i em concentraré per el proper objectiu i més llunyà.

Nenes tinc moltes ganes de compartir aquestes vacances amb totes vosaltres..

uf quins plans.. Madriles, Formentera, concerts, teatres.. i moltes més..

Fins aviat

OLOR D 'ESTIU.......

Asseguda veient les portes d’aquest nou estiu, em resisteixo a creure tot el que he perdut, em resisteixo a creure tot el que he guanyat, tot el que hem queda per viure...Ara mateix estic al vell mig del no res.

Aquest estiu serà diferent..... tot canviarà. Començo a olorar totes aquelles il·lusions,somnis i promeses.... tot es podrà fer realitat.... mica en mica.

De veritat que només de pensar –hi ... m’he enamorat... m’he enamorat de la llum dels dies eterns bora el mar, de les nits xafogoses parlant amb vosaltres de viatges i viatgets, de festes i festetes i de tot allò que ens arribarà. Cabells liles i de tots colors... de pastetes a l’hora del te, el bastó de quadres o de ratlles... multitud d’esperança amplia i de tots colors...

Nenes..... m’estic olorant l’estiu.... mmmmm

Madrid, Formentera, Mykonos... etc ,etc, etc ...........

SNS DUBTE... BONISSIM!

EL SENTIDO DE L'HUMOR

Tots tenim en ment el comiat de Groucho en la seva làpida. Aquest "perdonin que no em llevant", fa esbossar més d'un somriure. Ahir, fullejant La Vanguardia del diumenge, em trobo amb: "Us anunci la meva mort". Un es sol trobar a les esqueles amb un record de les coses bones que va ser en vida el finat, no amb un avís del seu propi funeral. No vaig tenir el plaer de conèixer al Sr Juanamari, però d'una cosa estic segur, havia de tenir un agut sentit de l'humor, d'aquells que et fan somriure només entaular conversa. El seu comiat no és menys eloqüent, "ens trobarem el més tard possible, no tingueu pressa", demostra el disconforme amb el destí, però alhora la seva enteresa amb la circumstància i un alt grau de magnanimitat. Descanseu en Pau.


Publicat a:

http://totbarcelona.blogspot.com/

M'ha fet pensar molt! i m ha fet recordar que molts pacients que estan enllitats, que tu amb tot el teu cor intentes donar ho tot pq tinguin els cuidados millors, amb el seu humor es despedeixen de tu, així.....

No deixem mai de somriure.....

SOL,ALEGRIA,RIALLLES I UN BON FEED-BACK..... Setmana Santa-10

DIVENDRES, Anem a buscar Mir a l'estació.. unes braves, un dinar per llepar-nos els dits i relax al sofà de casa Anna Mª tota la tarda.


DISSABTE: matí de compres per Girona... el trio la la la...... amb el run run...


TARDA: cafè a l'estany de Banyoles..... més relaxxxxxxxxx...... apunt per sopar!



DIUMENGE A PORT DE LA SELVA.