ELS PETITS DETALLS DE LA VIDA

Mil gràcies per aquest bon dia que m’ has donat! Què millor que et truquin de bon matí i et diguin: Em va fer molt il•lusió veure’t ahir! Noia això no te preu,ni venedora… te energía, valor, complicitat,amor,comprensió,afecte i mil sentiments amagats que de vegades brollen inesperadament.
Uf, és molt complicat argumentar tot el que sento, m’encantaria… Si m’ estimules les neurones com avui, estic perduda, pots fer de mi el què vulguis…. Em sorgeixen paraules, emocions, sensacions.. abstracte.. no els puc tocar, però si sentir.
Vull fer-me petitona per poder-me posar dins una butxaca i mirar des d’ aquest balcó.. ple de confeti.. confeti de color, amor, sentiments, euforia, tristesa, carinyo i realitat..
I parlant de la realitat, sóc molt realista.. massa de vegades.. El què mi em passa és que sóc una apasionada i accelerada.. sóc de les que em tiro a la piscina sense mirar s’hi ha aigua, però he après a base de batzegades….. i et puc dir que les millors receptes es cuinen lentament pq posar foc a tota marxa accelera el procés però també la combustió, o sigui q llavors tenim focs artificials “ són molt bonics però cremen”.
Hem de disfrutar la vida, com si fossin les últimes hores.. exprimir el suc cada segon i saber arronsar i deixar anar la corda, fer broma, posar les coses al límit i parar i tornar a començar…

La vida és un Joc! Diverteix-te.


Em passat molts de moments de tots colors, hem rigut, hem somiat, hem plorat.. però segueix siguent un plaer compartir los amb tu….

EL CLAUSTRE

Aquest és un moment d’enclaustrament mental , tinc moltes idees que emboiren i embolcallen el meu cap i tantes emocions… que com a particules topen unes amb les altres però no exploten.. les hi donaré la calma, tot posant ordre i relax…

M’agrada descriure les meves ganes amb sensacions, sentiments i tacte, la realitat d’ una manera viva i animada, per tant és hora d’entrar al claustre. A partir d’ ara tornaré a ser rata de biblioteca com cada període d’exàmens.
Una abraçada..

Musus and kiskis










Si si!Estudiant per no poder-me apuntar mai al "paro" xq tinc entès que una vegada ets funcionari això de l'atur no existeix....jejejejejeje..

DE NOU, LA RUTINA

Després d’ una setmana passada per pluja, però original i fantàstica, colors: grisos de temps , taronges de tisana, verds, roses i blaus de felicitat i rialles. Demà tornem a la rutina, aquella que és inquieta i frenètica, que no et deixa a què pensar i només a seguir.. “ alegria”…. De vegades penso que la podriem posar amb gel, una mica de menta, bacardi i ens passaria molt més dolça. I com deiem aquest cap de setmana, el got el veuriem molt més mig ple!! Jeje bona anècdota..
Sí, sí tornem agafar el fil, aquell que seguia abans d’ exàmens quan encara no havia perdut el nord, el camí o com en vulgui dir.. tantes setmanes fent de crápula “ genials” el riu s’ havia desbordat l’ aigua,sorra i pedres, pujava per les voreres, carrers i ciutats… però com a tota cosa… el riu ha retrobat el seu destí.
Aquesta nit vaig a passar una bona guardia.. espero que la tasca em sigui lleugera, passable i suportable.. no com l’anterior. Així anava el vi “ tamaño Patxi” eh Mir?

LA PLUJA COM CAU..

PLOU!! Mmmmmmmm…….

Sento el soroll de l’aigua de la pluja, com cau damunt l’oralita del pas, sona com a galetes trepitjades per una bota gegant , però darrera un zzzzzzzzzzz que m’invita a adormir-me.
Són les 23.29 de dimarts, la pluja cau i m’incita a donar voltes al llit sense adormir-me, m’agrada, no vull recollir la son.., vull somiar desperta … el Jo i Super Jo estan aquí fent d’àngels i dimonis.. com m’ agrada jugar..
Tinc fred i m’abraço a mi mateixa amb els meus braços, estic eriçada…, agafo una manteta i em dona escalforeta i d’ aquí en prové una son.. bona nit
Estic feliç…… m’adormo…..