LLAMPS, TRONS I LA TEMPESTA.....

foto: estiu 2009, caminant per la Devesa.

De vegades m’enfado, m’enfado amb mi mateixa, no us passa?

Això és conseqüència de voler assimilar-ho tot i de voler entendre-ho com una persona gran, doncs no, i no, de vegades cal cridar , rabiar i fins i tot plorà.

Avui ho he vist clar, sota aquesta calma fingida l’ambient està cada vegada més pesat, es pot sentir en l’aire l’olor a la tempesta.

És conseqüència de treballar dies molt durs i intentar no pensar en res. Sí avui ha sortit tot, i quan fa que estic així?? Així em sento.... estic enfadada per les mentides regalades gratuïtament sense cap necessitat, per endolcir la vida, per endolcir la realitat.

Dura realitat, que cel obert.. veu la gota il·luminada per una llum blanca.

FUTUR

Fa un temps vaig adonar-me de que les coses, per molt que no fos capaç de percebre, estaven canviant. Pq serà que aquest any només parlo de canvis??

He de pensar més enllà dels meus somnis, de les coses que vull que arribin i no ho fan mai. He de ser capaç de no deixar per demà el que puc fer avui. Afrontar la meva pròpia humanitat, el meu jo terrestre i dedicar-me una mica a cuidar-me , millor dit la meva salut futura.

Potser només sigui una tonteria, un desig de les gotes de pluja. Un deliri d'aquest mes de Febrer.
Avui, serà que que esta núvol i tot encongeix una mica, el món, el bosc, els carrers, les parets...

M'agradaria tenir-te molt a prop per explicar-te a cau d'orella tot el que ja m'ha passat aquest 2010..... tot arribarà!