LLAMPS, TRONS I LA TEMPESTA.....

foto: estiu 2009, caminant per la Devesa.

De vegades m’enfado, m’enfado amb mi mateixa, no us passa?

Això és conseqüència de voler assimilar-ho tot i de voler entendre-ho com una persona gran, doncs no, i no, de vegades cal cridar , rabiar i fins i tot plorà.

Avui ho he vist clar, sota aquesta calma fingida l’ambient està cada vegada més pesat, es pot sentir en l’aire l’olor a la tempesta.

És conseqüència de treballar dies molt durs i intentar no pensar en res. Sí avui ha sortit tot, i quan fa que estic així?? Així em sento.... estic enfadada per les mentides regalades gratuïtament sense cap necessitat, per endolcir la vida, per endolcir la realitat.

Dura realitat, que cel obert.. veu la gota il·luminada per una llum blanca.