miércoles, 31 de diciembre de 2008

FELIZ AÑO NUEVO!




Mi felicitación es la misma de cada año..pero con un trocito mas y pq cambiarla si cada instante, cada minuto y cada día pienso en que tendríamos que tenerla presente.

Que nunca te falte un sueño por el que luchar, un proyecto que realizar, algo que aprender, un lugar a donde ir, y alguien a quien querer... y como amante de la vida por encima de todo, opino que al igual que disfrutas el amor, tenemos que disfrutar la tristeza como una parte mas de la vida.. Feliz año nuevo para todos ustedes...

sábado, 27 de diciembre de 2008

IL.LUSIÓ I BUFETADA

Son dos paraules que sempre van juntes, la primera és antecesora de la segona.
Se suposa que els anys et tornen més savi i més prudent jejeje.. i ara estic veient que només et tornen més vell.
Decisió, valor, sinceritat brutal, eficàcia, aprendre, amor, superar-me, soledat, amistat, somiar.. són paraules que me les repeteixo constantment a mi mateixa.. passen de neurona a neurona, connexió per connexió cada dia de la meva vida per no tenir que oblidar-me del què vull , el què no vull i el què no puc perdre.

Arribar i moldre, que fàcil. Atrevir-te a confessar el que hi ha dins el teu cervell,el què sent el teu cor i dir el què penses no ho és gens, per tant no em paro.. i faig passos.. la meva imatge és la que és. No hi ha engany.

Soc impulsiva, és un efecte que es veu.. és la força que porta el meu cos en moviment o en creixement. Jejje ..( això em recorda a uns anyets abans..) Desitjo o em motivo a induir-me a fer una cosa de manera sobtada, sense reflexionar.. m’encanta.. però quan em dona per pensar perd tota la màgia.

Per fi he aconseguit reunir diferent valor per enfrontar-me i superar la por i la desesperança que ha pogut sobre mi fins ara.. he recuperat el valor.
En el camí he trobat persones diferents.. les que venen i marxen “sin pena ni gloria” les que no arriben mai, les que marquen, i les que es queden. Es brutal com una mirada d’absoluta complicitat, una abraçada, un copet a l’esquena, una demostració de màgia o un sentir-te viva en un moment donat, com pot això, donar-te una energia suficient, per poder pujar la muntanyeta de cada dia i veure la realitat.

Em miro, tinc 28 anyets, aquí aguantant el “tirón” com tothom, mai he sigut la més àgil, la més popular i he fet coses mal fetes, tinc un cervell que no para de donar voltes, la cara del meu pare, un cabell super estirat, una boca de pinyó, uns sentiments amagats sota la vestimenta que em fan ser com soc jo, un cor independent del meu cap i un cap independent del món que m’envolta, uns kilets de més, uns pits desafiants, un cos que no coneix les rectes i uns peus que em porten on jo vull…



Si Sr. Totes aquestes paraules són d’ una tarda plujosa i grisa però inspirant.
Tots vosaltres que ja sabeu qui sou.. teniu una petita engruneta de col•laboració a que jo sigui així. Un petonas

HEU VIST L'ESCALA COM ESTAVA AVUI?? MAGNIFICA..IMPRESSIONANT












No tinc més paraules que dir q son dies surrealistes.. avui el dia estava com jo! però estava genial! ha sigut nose... quan he vist aquella mala mar, brusca i agresiva uf! se m' ha posat la pell de gallina i m'ha pujat una calor.. i les llàgrimes no m´han caigut pq m’he aguantat, amb la Judith al costat ens hem mirat i estava clar ... era magnífic, les oles donaven energia! Hem fet un bon dinar al meu poble preferit de mar... i hem passejat amb aquell aire fred que ens tocava ala cara.. i les oles...


" ai rarito, gracias por la conversación de esta mañana, como decías tu en el mensaje esto no es el mar del norte pero el mediterráneo nos da pocos días de placer como hoy...”

viernes, 26 de diciembre de 2008

NADAL SURREALISTA
























Ha sigut un Nadal genial! crec q molts recordarem el 25 de desembre del 2008 a la nit...

Anecdotes:

Primer de tot unes bones cerveses... desperados per començar la tarda vespre, unes quantes rialles i un bon vi que va passar a tres ampolles abans de sopar!! vi molt de viii...
carn a la brasa, l'amanida que es va fer sola crec.. nose.. era bona? truites i més vi.. i més vi..

tiramisú passat per H2O i de postres cafè amb sal... jeje..

alguns dormien la mona, d'altres es queixaven de fer d'espelma jejeje eh crispeta. jej bon comentari jejeje.. quin riure..

mon apart per alguns... va ser genial.. " bon record de Nena Daconte"

pel.licules a altes hores de la matinada amb patates i H2O ... i a les 7 l'Elena va començar neteja general del pis jejeje.. ah kedat tot net per la pròxima farra..
A les 9.30 l'Elena es despedeix dels dos vigilants de la casa..

I avui 26 un dia passat per aigua.. però girona és molt maca...Un petonas a tots.



No m'agrada escriure.. però m'encanta somiar... i passar tot el q somies i penses al paper no m'ès fàcil.. gens..



" Hubo un instante borracho de miel
que me susurró al odio, suave
el canto que consume mi cuerpo de invierno
que me susurró sueños, países mágicos, un hogar
que me dio, entre melodiosas palabras, un motivo
Uno solo.

pero con eso basta."

domingo, 7 de diciembre de 2008

sábado, 29 de noviembre de 2008