Sento la teva veu i les papallones voltegen de nou dins meu, no ho puc evitar i ni tan sols se si vull evitar-ho, em sento bé, viva, rara, diferent, però és tot un plaer.
Nervis a flor de pell perquè torno a veure´t, hem tremolen les mans i les cames com una fulla apunt de caure... m'agrada parlar amb tu, encara que no sigui de res concret, només amb les vibracions en faig prou, per saber que tot és canviant.
En molts moments , instants.. penso que ha passat? vull fer marxar enrere.. i llavors noto el sentiment instaurat.
1 comentario:
No se aqui va dirigit aquest post, pero segur que es una persona molt afortunada. ;)
Espero que sapiga correspondre aquests sentiment.
Publicar un comentario