MOMENTS I MOMENTS....

Tot escoltant lighthouse family “Ain’t no sunshine” http://www.youtube.com/watch?v=r920QgrvfQU
m’encanta, penso i em deixo portar, i perdre per mons llunyans, allà dalt en un racó a dalt del món i veig terrenys àrids, un verd no valorable. Ai aquest estat del no res.. m’agrada i em desagrada... contenta, il•lusionada i moixa en un mateix instant, no te causa ni raó.. perquè és tan cansada la primavera? I tan bonica al mateix temps.

AVUI, començo les VACANCES..

Avui penso agafar l'avió.
No és gens difícil.. quatre coses en una maleteta i l'objectiu a ma.
Ja tinc les meves vacances.. dies genials per deixar-me perdre sense guia a la motxilla, tinc moltes ganes de sol, de pau, d'absoluta calma. Menjar en una terrasseta i gaudir d'un bon vi.
Avui penso volar, volar molt lluny, lluny al no res... per no pensar, només guadir del relax innat, gaudir d'un sol tímid i aire fresc, i en aquests moments em prepararé i em concentraré per el proper objectiu i més llunyà.

Nenes tinc moltes ganes de compartir aquestes vacances amb totes vosaltres..

uf quins plans.. Madriles, Formentera, concerts, teatres.. i moltes més..

Fins aviat

OLOR D 'ESTIU.......

Asseguda veient les portes d’aquest nou estiu, em resisteixo a creure tot el que he perdut, em resisteixo a creure tot el que he guanyat, tot el que hem queda per viure...Ara mateix estic al vell mig del no res.

Aquest estiu serà diferent..... tot canviarà. Començo a olorar totes aquelles il·lusions,somnis i promeses.... tot es podrà fer realitat.... mica en mica.

De veritat que només de pensar –hi ... m’he enamorat... m’he enamorat de la llum dels dies eterns bora el mar, de les nits xafogoses parlant amb vosaltres de viatges i viatgets, de festes i festetes i de tot allò que ens arribarà. Cabells liles i de tots colors... de pastetes a l’hora del te, el bastó de quadres o de ratlles... multitud d’esperança amplia i de tots colors...

Nenes..... m’estic olorant l’estiu.... mmmmm

Madrid, Formentera, Mykonos... etc ,etc, etc ...........

SNS DUBTE... BONISSIM!

EL SENTIDO DE L'HUMOR

Tots tenim en ment el comiat de Groucho en la seva làpida. Aquest "perdonin que no em llevant", fa esbossar més d'un somriure. Ahir, fullejant La Vanguardia del diumenge, em trobo amb: "Us anunci la meva mort". Un es sol trobar a les esqueles amb un record de les coses bones que va ser en vida el finat, no amb un avís del seu propi funeral. No vaig tenir el plaer de conèixer al Sr Juanamari, però d'una cosa estic segur, havia de tenir un agut sentit de l'humor, d'aquells que et fan somriure només entaular conversa. El seu comiat no és menys eloqüent, "ens trobarem el més tard possible, no tingueu pressa", demostra el disconforme amb el destí, però alhora la seva enteresa amb la circumstància i un alt grau de magnanimitat. Descanseu en Pau.


Publicat a:

http://totbarcelona.blogspot.com/

M'ha fet pensar molt! i m ha fet recordar que molts pacients que estan enllitats, que tu amb tot el teu cor intentes donar ho tot pq tinguin els cuidados millors, amb el seu humor es despedeixen de tu, així.....

No deixem mai de somriure.....

SOL,ALEGRIA,RIALLLES I UN BON FEED-BACK..... Setmana Santa-10

DIVENDRES, Anem a buscar Mir a l'estació.. unes braves, un dinar per llepar-nos els dits i relax al sofà de casa Anna Mª tota la tarda.


DISSABTE: matí de compres per Girona... el trio la la la...... amb el run run...


TARDA: cafè a l'estany de Banyoles..... més relaxxxxxxxxx...... apunt per sopar!



DIUMENGE A PORT DE LA SELVA.

ME N'ALEGRO PER TU...

És increïble com ens comportem els humans, la capacitat que tenim d’atraure el desastre cap a les nostres vides, i el més desconcertant és que l’únic que tots busquem és algú que ens acompanyi al llarg del camí, algú a qui mirar i dir-li tu ets diferent i em dónes pau.
Crec que hi ha gent que te un gen per l’amor, saben el què donen i ho tenen a canvi.

L ‘amor és fort, l’amor resisteix i si resisteix.... també resisteix l’esperança.

LLAMPS, TRONS I LA TEMPESTA.....

foto: estiu 2009, caminant per la Devesa.

De vegades m’enfado, m’enfado amb mi mateixa, no us passa?

Això és conseqüència de voler assimilar-ho tot i de voler entendre-ho com una persona gran, doncs no, i no, de vegades cal cridar , rabiar i fins i tot plorà.

Avui ho he vist clar, sota aquesta calma fingida l’ambient està cada vegada més pesat, es pot sentir en l’aire l’olor a la tempesta.

És conseqüència de treballar dies molt durs i intentar no pensar en res. Sí avui ha sortit tot, i quan fa que estic així?? Així em sento.... estic enfadada per les mentides regalades gratuïtament sense cap necessitat, per endolcir la vida, per endolcir la realitat.

Dura realitat, que cel obert.. veu la gota il·luminada per una llum blanca.