HO PENSAVA......

Crec que tots en algun moment del nostre camí, volem estar amb algú per no estar sols..
Volem algú amb qui compartir penes i alegries.. un company de viatge per sempre.. Busquem algú per sentir-nos sencers i realitzats.... perquè necessitem aquesta companyia sincera o simplement busquem donar-li a l’altre tota la nostra esència per sentir-nos complets i així donar una significat a la vida....

Doncs jo em nego, ara mateix mhi nego.. no vull companyia per deixar-me de sentir sola, no vull a ningú que em completi, només vull aquesta companyia quan jo no em senti així, quan no la necessiti, i llavors no serà una necessitat sinó una benedicció uf! Jejeje.. què culleres.. llavors no serà egoisme sinó altruisme... llavors podrem compartir l’esència de la vida de la manera més pura. Segur!

En resum.. sense aquesta necessitat, egoisme i soletat, podrem veure a la persona que camini al nostre costat tal com és.
Per tant ompliré primer els fragments de l’esència que em falten i llavors estaré renovada i no necessitaré estar mai més acompanyada.

I tu què hi dius??

Peto

Dedicat a l'IVAN

SKIAAAAADA

SEMBLO UNA IAIA... JEJEJE...

Estic estudiant a la rea de quironfan.. després d'una hora comptada ja estic cansada... faig un petit descans i tornem'hi.. però aquest cop no puc concentrar-me pensant en una conversa d'aquest vespre amb en Jordi.. ens estem fent vells o ens passen els anys..?? jejeje.. m'ha dit unes paraules que encara em fan venir més esperances.. " això no vol dir que les hagi perdut mai, que no ha passat ", és un gran amic, te 40 anys i les seves paraules m'han fet rumiar.

I jo penso.. que amb el temps aprens que els petons no són contractes, que l'amor és per ingenus,que l'orgull ho mata tot... que quan alguna cosa va malament et fots i que quan comença somrius com una tonteta. I punt. La vida no és tant difícil, és trobar-li el "trinquillo"

Estic contenta.. molt concentrada..


"El agua que fluye nunca se estanca" Be water. ( Mr Lee )



Un petonas

FELICITAT.... ..........Algunes més...

Ho sabeu......

Que quan el vent bufa del nord et porta petons de terra endins, però amb un gust d'amargó. És molt acollidor, et deixa veure la llum però de quan en quan fa petits eclipsis, on la lluna deixa veure la seva cara real..

Per mi sí! tot te un sentit...

DEIXEU-VOS PORTAR....

Aquesta foto em porta vells records...i em deixa pensar amb tranquilitat.

un peto

LES PARAULES VOLEN AMB OLOR DE MAR

Tinc la sensació de voler allò que no conec.. jo també et vull petit....

El vaixell de paper marxa, s’escola entre les ones amb la sirena al damunt.

Odio ser tant radical saps? Em desfaig i m’ofego només de passar la brisa de dos dies.

Perquè quan les sirenes canten em deixen adolorida? A tu no et passa? Quan estan lluny sí! Lluny i aprop, les sents cantar però no les pots tocar, que cruel. La meva esta a una distància com aquesta,,,,,,,,,,, és cruel això?
El més dur no és poder canviar la sirena sinó veure com es desfà entra l’escuma d’un salt mortal.
El que realment és més dur o el què fa més mal.. és que tu i jo soms sirenes sense saber ho i assumim una fi entre línies, escoltant un crit final i ens desfem poc a poc sense donar-nos compte i ens tornem líquid com l’element.

PRIMERA ESKIADA DEL 2009! I QUINA NEU!! YEAA

Encara em feien mal els peus de tant ballar per fi d'any i la ressaca donava voltes... quan ha tocat el despertador amb cançó nova.. mil dimonis, ja eren les 7 del mati.. UNA BONA ESKIADA PER COMENÇAR L'ANY!

Feia molt que no ens veiem amb la Bibi.. hem recordat els vells temps, escoltant amaral i explicant les velles històries... hem rigut molt! I com no un bon dinar a la Deu.. unes patates de la deu i una crep de marisc.. mmmmmm.

La neu estava genial, no hi havia gaire gent a les pistes.. estaven blanques, i he pogut cantar,cridar sobre la neu i sentir la llibertat.. velocitat... aire fred a la cara.. i aquella adrenalina... uff...

Genial!