Son dos paraules que sempre van juntes, la primera és antecesora de la segona.
Se suposa que els anys et tornen més savi i més prudent jejeje.. i ara estic veient que només et tornen més vell.
Decisió, valor, sinceritat brutal, eficàcia, aprendre, amor, superar-me, soledat, amistat, somiar.. són paraules que me les repeteixo constantment a mi mateixa.. passen de neurona a neurona, connexió per connexió cada dia de la meva vida per no tenir que oblidar-me del què vull , el què no vull i el què no puc perdre.
Arribar i moldre, que fàcil. Atrevir-te a confessar el que hi ha dins el teu cervell,el què sent el teu cor i dir el què penses no ho és gens, per tant no em paro.. i faig passos.. la meva imatge és la que és. No hi ha engany.
Soc impulsiva, és un efecte que es veu.. és la força que porta el meu cos en moviment o en creixement. Jejje ..( això em recorda a uns anyets abans..) Desitjo o em motivo a induir-me a fer una cosa de manera sobtada, sense reflexionar.. m’encanta.. però quan em dona per pensar perd tota la màgia.
Per fi he aconseguit reunir diferent valor per enfrontar-me i superar la por i la desesperança que ha pogut sobre mi fins ara.. he recuperat el valor.
En el camí he trobat persones diferents.. les que venen i marxen “sin pena ni gloria” les que no arriben mai, les que marquen, i les que es queden. Es brutal com una mirada d’absoluta complicitat, una abraçada, un copet a l’esquena, una demostració de màgia o un sentir-te viva en un moment donat, com pot això, donar-te una energia suficient, per poder pujar la muntanyeta de cada dia i veure la realitat.
Em miro, tinc 28 anyets, aquí aguantant el “tirón” com tothom, mai he sigut la més àgil, la més popular i he fet coses mal fetes, tinc un cervell que no para de donar voltes, la cara del meu pare, un cabell super estirat, una boca de pinyó, uns sentiments amagats sota la vestimenta que em fan ser com soc jo, un cor independent del meu cap i un cap independent del món que m’envolta, uns kilets de més, uns pits desafiants, un cos que no coneix les rectes i uns peus que em porten on jo vull…
Si Sr. Totes aquestes paraules són d’ una tarda plujosa i grisa però inspirant.
Tots vosaltres que ja sabeu qui sou.. teniu una petita engruneta de col•laboració a que jo sigui així. Un petonas
