M'agrada mirar als ulls.
Mirades i mirades s'entrellaçaven una i altre vegada,t'envoltaven unes ulleres de pasta negra i miraves i miraves, entre somriure i somriure no en sortia cap paraula..
M'agradava esbrinar què hi havia darrera d'aquells ulls .. una foscor que em podia portar cremor? deixava anar la imaginació i somiava amb aquella negror. M' agradava el llenguatge d' aquella mirada, em feia sentir bé, què em volies dir? amb aquella postura, expressió i aparença...??
Vull torna a veure la teva mirada... algun dia... no gaire llunyà!
Va ser molt divertit.. gràcies per les paraules que em vares donar.. que algún dia tornarem a retrobar..
Una mirada absoluta
El dia menys esperat , tornes a posseir d’ aquells pensaments que suposaves que no tornarien.
4 comentarios:
Els ulls, el reflex de l'ànima. Sempre he pensat que amb la gent que coneixes, només amb una mirada als ulls saps que els passa. Segur que els teus també son molt expressius!
jejeje expressius nose.. jo no me`ls veig jejeje..Però només m 'han dit una vegada que tinc una mirada bonica.. i la recordo de bon gust! Però m'encanta mirar i gaudir!
Una abraçada!
mira, obsrva, veu.
mira a l´interior i a l´exterior.
mirades de reull, mirades q s´encreuen, mirades q no s´obliden.
ulls q tot ho veuen.
En tot cas, i sigui quina sigui la teva perspectiva, no perdis detall d´aquest món tant esplèndid q ens ha tocat viure.
Nenaaaaaaaa que ja sóc lliure... per fi avui sopar i a fer mal!!! tinc unes ganes de ballar i entrellaçar mirades..jejejeje
com dius tu, aprofitaré per mirar i contemplar el que els meus ulls vegin...
petoooo
Publicar un comentario