Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.
Miquel Martí Pol
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
És així com ho sento! de debò! però he fet un gran pas endavant.. No recordo amb nostalgia de pena.. és un bon record, feliçment.. marxo a fer una copeta i crec que avui serà un dia especial.. ho serà!
Publicar un comentario