El Pas del Temps

Diuen que hi ha un moment per tot, un moment per riure, un moment per plorar, un moment per meditar i en l'esfondrada una moment per reflexionar. De vegades ens posem objectius, que al llarg dels anys no consolidem, d'altres sí.
Després de dies plens d'emoció, raó, de por, de mims, de música.. etc.. sense descans.. per fi arriba la calma, la pau... ja estic en pau.
En el vell mig de tot plegat, sorolls provocats per aquestes impulsions irregulars, aquests moviments vibratoris disharmònics, aquí en el barbolleig és on trobo el record i comença el dolor.
Jo que m ho mirava de lluny, de molt lluny amb molta bruma, espessor i foscor, allò que construïa sobre els núvols, ja ha finalitzat, ara obro els ulls i observo, em deixo guiar per la llum, miro els colors i el món en tot el seu esplendor i enrere queda la negror i els seus aliats.......
ara busco els fars de nit i l'olor de mar.