AHIR tot xino xano de camí a l'Escala amb l'escarabat de l'Anna Mª em deixava portar per la imaginació amb molta timidesa a no somiar allò que em pot fer mal.
Són aquelles vibracions vitals que comencen difuminades i després de la boirina deixen embolcallat aquell somni que l'inconscient desitja i la realitat ens l'amarga. " i no és maco això" comentem mil vegades..
l'aire fresc de la tarda m'incitava paraules i somriures, llargs silencis que no gosava trencar.....quin relax...
Gracies per la companyia, un plaer. (Avui a la terrasseta de casa) us espero!
3 comentarios:
¿¿¿¿¿?????????
què us heu pres nenes ??????????
Publicar un comentario