Després d’ una setmana passada per pluja, però original i fantàstica, colors: grisos de temps , taronges de tisana, verds, roses i blaus de felicitat i rialles. Demà tornem a la rutina, aquella que és inquieta i frenètica, que no et deixa a què pensar i només a seguir.. “ alegria”…. De vegades penso que la podriem posar amb gel, una mica de menta, bacardi i ens passaria molt més dolça. I com deiem aquest cap de setmana, el got el veuriem molt més mig ple!! Jeje bona anècdota..
Sí, sí tornem agafar el fil, aquell que seguia abans d’ exàmens quan encara no havia perdut el nord, el camí o com en vulgui dir.. tantes setmanes fent de crápula “ genials” el riu s’ havia desbordat l’ aigua,sorra i pedres, pujava per les voreres, carrers i ciutats… però com a tota cosa… el riu ha retrobat el seu destí.
Aquesta nit vaig a passar una bona guardia.. espero que la tasca em sigui lleugera, passable i suportable.. no com l’anterior. Així anava el vi “ tamaño Patxi” eh Mir?
2 comentarios:
Si que és un xic trist aquest post!
Molts ànims per aquesta setmana que entra! Pensa en el finde que t' espera :)
I si si, vasos i copes a partir d' ara, tamant patxi i mig plens ;)
Petons!
jejejeje... visca la tristesa, com deia un bon amic meu, hem de disfrutar la tristesa com una part més, positiva, de la nostra vida!!
i com ja t'he posat al teu blog.. el got sempre vist mig ple, pero per beure ben ple!
un petonas
Publicar un comentario