HO PENSAVA......

Crec que tots en algun moment del nostre camí, volem estar amb algú per no estar sols..
Volem algú amb qui compartir penes i alegries.. un company de viatge per sempre.. Busquem algú per sentir-nos sencers i realitzats.... perquè necessitem aquesta companyia sincera o simplement busquem donar-li a l’altre tota la nostra esència per sentir-nos complets i així donar una significat a la vida....

Doncs jo em nego, ara mateix mhi nego.. no vull companyia per deixar-me de sentir sola, no vull a ningú que em completi, només vull aquesta companyia quan jo no em senti així, quan no la necessiti, i llavors no serà una necessitat sinó una benedicció uf! Jejeje.. què culleres.. llavors no serà egoisme sinó altruisme... llavors podrem compartir l’esència de la vida de la manera més pura. Segur!

En resum.. sense aquesta necessitat, egoisme i soletat, podrem veure a la persona que camini al nostre costat tal com és.
Per tant ompliré primer els fragments de l’esència que em falten i llavors estaré renovada i no necessitaré estar mai més acompanyada.

I tu què hi dius??

Peto

Dedicat a l'IVAN