No tinc més paraules que dir q son dies surrealistes.. avui el dia estava com jo! però estava genial! ha sigut nose... quan he vist aquella mala mar, brusca i agresiva uf! se m' ha posat la pell de gallina i m'ha pujat una calor.. i les llàgrimes no m´han caigut pq m’he aguantat, amb la Judith al costat ens hem mirat i estava clar ... era magnífic, les oles donaven energia! Hem fet un bon dinar al meu poble preferit de mar... i hem passejat amb aquell aire fred que ens tocava ala cara.. i les oles...
" ai rarito, gracias por la conversación de esta mañana, como decías tu en el mensaje esto no es el mar del norte pero el mediterráneo nos da pocos días de placer como hoy...”
No hay comentarios:
Publicar un comentario