Mis mejores momentos

2011-01-09T04:19:00.006+01:00

Tot menjant marranades de les bones a les 4.20 de la matinada, aquí a la feina tot segueix tranquilet, excepte de les 23.50 a les 00.45 que hem fet un part, ha nascut l'Abril a les 00.30. Molt maca .. ha pesat 2,940 i ha medit 50.

He remirat el número de l'once que tenia del dia 7 i res d res.. sóc igual de pobre i feliç que sempre...Tot llegint blogs i pàgines interessants estic com pensant tancar aquest blog.. com despedir-me.. i com serà el nou ...

No tinc ganes d fer un breu resum.. keda molt típic i topic..

Tot pensant em ve al cap una frase molt maca que estava posada en un imant que vaig comprar el dia cinc a la tarda acabant les quatre compres d reis... passejava per el pont de pedra de Girona i al parar-me en una d'aquestes paredetes tant xules, alla estava aquest imant tant maco del petit príncep... i diu així: " Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres ja començaré a ser feliç."

És tant maca... i tan maco el llibre.. m'encanta.. Aquesta frase em fa reflexionar i deixar anar els meus pensaments amb què i quantes vegades soms feliços abans d'un aconteixement.....en el moment... i després d'ell....

bé, ha sigut un munt de anecdotes, viatges, escrits, memories, moments... però em despedeixo pels que em llegiu... no per sempre, sí per un temps... temps curtet. Molt aviat, el mes de març marxo a Irlanda a estudiar i practicar l'anglès... per aquests temps ja tindré un nou blog,un nou mon obert.

Mil gràcies a tots vosaltres per ser sempre aquí!

una abraçada molt càlida....

Elena

adreça del nou blog:

http://www.despresdelstrentanhihams.blogspot.com/

"en construcció"

elton john sacrifice music video

2011-01-08T23:09:00.000+01:00

Thought of You - by Ryan Woodward

2010-12-30T18:24:00.000+01:00

MOlt maca....

ROBERT RAMIREZ - I'M A NUMBER (VIDEO OFICIAL HD)

2010-12-30T11:01:00.000+01:00

JO vull tenir un somni cada dia com aquest.... i que el noi sigui el mateix del videoclip!! mmmm Mamma Miaaaaaaaaa........

Akest en Robert Ramirez...te uns temazoooossss a més te cançons profundes...

Cançons com aquesta t'alegren el dia.... bé, i trobar nois com aquest cada dia pel camí de la feina tb ....

White Christmas

2010-12-23T01:20:00.000+01:00

VEURE'T...

2010-12-19T21:20:00.004+01:00

Sento la teva veu i les papallones voltegen de nou dins meu, no ho puc evitar i ni tan sols se si vull evitar-ho, em sento bé, viva, rara, diferent, però és tot un plaer.
Nervis a flor de pell perquè torno a veure´t, hem tremolen les mans i les cames com una fulla apunt de caure... m'agrada parlar amb tu, encara que no sigui de res concret, només amb les vibracions en faig prou, per saber que tot és canviant.
En molts moments , instants.. penso que ha passat? vull fer marxar enrere.. i llavors noto el sentiment instaurat.

SENSACIONS DIFERENTS.......

2010-12-19T20:58:00.000+01:00

SONRÍO....

2010-12-16T23:49:00.001+01:00

Que maca que és aquesta cançó.... i el videooo...

en un moment de la cançó hiha una frase que diu.... cuandoooo me ...... SONRÍO..

aquesta és la millor.. aquest somriure fàcil...

PARAULES D'AMOR...

2010-12-08T15:03:00.002+01:00

uNa Gran cançó....

m'encanten els dos...

Avui davant el sol, em sento tranquila i amb ganes d'escriure això que visc.. en aquest instant.

Faig col.lecció de moments... és que aquest mes, ha sigut un darrera l'altre, tots a flor de pell, tot és especial... com me n'alegro... m 'agrada.. sentiments que em fan baixar la llàgrima galta avall, però llàgrimes de felicitat.
Please, que això no deixi de brollar.. que plogui molt, els rius s'omplin i les fonts no parin de rajar.
Un petonet molt càlid a tots vosaltres que sou la petita engruna que em fa sentir així.

SENSE RES A PERDRE I TOT A GUANYAR

2010-11-29T22:25:00.002+01:00

He trobat aquesta frase tot navegant per la caixa tonta. És la millor per avui:

Podríamos olvidarlo todo? Intentar tomárnoslo como un juego,
sin que cada error cuente como un game over sino un vuélvelo a intentar.

De vegades les coses ens les fem complicades....

PER TU.....

2010-11-17T15:21:00.005+01:00

El Pas del Temps

2010-11-11T23:44:00.003+01:00

Diuen que hi ha un moment per tot, un moment per riure, un moment per plorar, un moment per meditar i en l'esfondrada una moment per reflexionar. De vegades ens posem objectius, que al llarg dels anys no consolidem, d'altres sí.
Després de dies plens d'emoció, raó, de por, de mims, de música.. etc.. sense descans.. per fi arriba la calma, la pau... ja estic en pau.
En el vell mig de tot plegat, sorolls provocats per aquestes impulsions irregulars, aquests moviments vibratoris disharmònics, aquí en el barbolleig és on trobo el record i comença el dolor.
Jo que m ho mirava de lluny, de molt lluny amb molta bruma, espessor i foscor, allò que construïa sobre els núvols, ja ha finalitzat, ara obro els ulls i observo, em deixo guiar per la llum, miro els colors i el món en tot el seu esplendor i enrere queda la negror i els seus aliats.......
ara busco els fars de nit i l'olor de mar.

Un matrimonio excepcional no se da cuando se casa una "pareja perfecta". Se da cuando una pareja imperfecta aprende a disfrutar sus diferencias

2010-10-26T23:39:00.002+02:00

The Beatles - Norwegian Wood

2010-10-26T14:27:00.000+02:00

VELLS RECORDS....

2010-10-10T00:06:00.000+02:00

A LES PORTES DE LA TARDOR......

2010-10-05T20:47:00.003+02:00

Ja hem entrat a la tardor, que maca, quin sol i quins colors que cada dia més ens donen unes vistes magnífiques.
Aquests dies de muntanya ha sigut relax, bona gastronomía i molt bona companyia. La vida d'aquells munts és pausada i lenta, tot és canviant... aquell poble et transmet pau i tranquilitat. Les muntanyes buides de gent, plena d'animals i colors d'essència espiritual.
mmmmmm... hem tornat a lloc on no saben de vides relaxades... però el record i l'anyor ens deixa calma per uns dies...

Mmmmmmm QUINA VEU...

2010-10-03T13:12:00.000+02:00

ANHELO LA TARDOR, JA LA TENIM AQUÍ

2010-09-23T23:48:00.000+02:00

RUNAWAY

2010-09-20T12:31:00.003+02:00

" Al darnos cuenta de que nuestra vida tal como la vivimos es vacía, bastante superficial y triste, nos escapamos buscando diferentes placeres, tanto los placeres religiosos como los llamados placeres mundanos, buscamos hacer dinero, disfrutar más y de mayores placeres, comprar más cosas, manteniendo así la llamada sociedad de consumo, para finalmente terminar en la tumba. Esa es nuestra vida, no hay nada sagrado, no hay nada que realmente sea religioso.
La vida es mucho más seria, y tan sólo aquellos que de verdad sean profundamente serios " vivirán", aquellos que no busquen entretenimiento en los gurús, en los sacerdotes, o en los filósofos intelectuales que convierten nuestras vidas en palabras sin sustancia, en descripciones sin ningún contenido.
De modo que uno se pregunta, ¿ cuál es el lugar del pensamiento en la vida? Toda nuestra civilización y nuestra cultura se basa en el pensamiento, las religiones son producto del pensamiento, la forma de comportarno, nuestra actitud, el mundo de los negocios, la relación .........."

si teniu ocasió... llegiu-lo..

Esencial

de Jiddu Krishnamurti.

M'ENCANTA AQUESTA TORMENTA..

2010-09-07T20:41:00.000+02:00

PANNIKKAR TENIA TANTA RAO...

2010-08-28T19:43:00.001+02:00

L’ ESTRÈS
13 d’octubre de 2000

ANTONI BASSAS: Molt sovint ens passa que sentim que anem bastant de bòlit, que ens fiquem al llit amb la sensació d’haver fet moltes coses durant el dia, però sense haver dedicat temps a pensar en nosaltres. Quan se’ns acumulen dies de molta activitat, no ens queda temps per pensar, com ho podem fer per trobar moments per estar sols amb nosaltres mateixos?

RAIMON PANIKKAR: Tenim tot el temps del món per pensar, tot el que decidim tenir. Això de no tenir temps ho diuen els esclaus, els que han perdut la disciplina, els que no són lliures ni es coneixen. El problema més profund de la cultura actual és aquest, la falta de temps. L’arrel de tot està en la antropologia. Ens hem cregut que l’home és una màquina. Les màquines es poden accelerar, però l’home no. L’home accelerat no té temps, es posa nerviós, perquè ha perdut el sentit de la contemplació. Com diu la inscripció de l’oracle de Delfos, “t’has de conèixer a tu mateix”, però perquè això passi es necessita temps. Els pobres són rics de temps, nosaltres som pobres de temps, per això ens volem distreure constantment. La mitologia també deia que Cronos devorava els seus fills, nosaltres també ho patim: la màquina també ens ha devorat. L’home s’ha rendit a la màquina i la màquina mana i ens condiciona. La tecnocràcia que ens domina no ens permet aturar-nos. Hem confós la intensitat amb la velocitat. La velocitat ens permet pitjar l’accelerador, anar més de pressa. La velocitat és inversament proporcional a la intensitat, que consisteix a viure cada segon com si fos únic, sense passat ni futur. Com més velocitat més superficialitat. Estar tranquil, assossegat vol dir ser mestre d’un mateix. Un té tot el temps que vol si considera que és lliure!

-Però s’ha d’arribar a fi de mes.

-Ara necessitem més coses que abans. Les màquines ens encareixen totes les primeres necessitats. La màquina ens accelera, també, i ens empeny a fer negocis.

-La màquina també ens allibera de feines molt pesades.

-D’algunes. Potser algunes d’aquestes feines no calia fer-les. Per exemple, és imprescindible poder anar a dos-cents quilòmetres per hora? Avui dia hi ha quaranta mil vols diaris a la terra, empastifant l’atmosfera. No ens aturem a pensar en les arrels de la nostra cultura que, d’altra banda, no té futur! Aviat no s’hi podrà respirar, en aquesta terra nostra.

-Com podem organitzar els nostres pensaments perquè siguin productius?

-Vostè sap que hi ha un moviment, que prové del G7, que diu que s’han de suprimir les classes de religió i filosofia. Si la gent pensa, es torna independent. Ens bombardeigen amb informació i ens sembla que anem endavant, però en realitat ens sentim impotents.

-Quina és la solució?

-Tenir més confiança en nosaltres mateixos, recuperar la llibertat. La salvació que proclamen les religions, és la llibertat: una persona alliberada que no sigui esclava de les màquines, ni del temps, ni dels diners. Som nosaltres mateixos que ens deixem esclavitzar. No tenim iniciativa ni pensament. No voldria ser massa negatiu, però hem tocat fons. No serveixen de res els substituts ( el ioga, un cap de setmana de vacances ). Són com l’aspirina, que ens alleuja però no cura el mal. Hauríem de ser els amos de nosaltres mateixos. Hem perdut el sentit de la dignitat humana i ja no creiem en nosaltres, per això no creiem en els altres i, en darrera instància, tampoc en Déu. Tot comença amb un exercici d’autoconfiança. Quin és, doncs, el problema? No estimem prou perquè tampoc ens sentim estimats. L’amor no és sentimentalismes ni sexe. Amor i coneixement van junts: per estimat s’ha de conèixer.

-Com podem tenir confiança en nosaltres mateixos?

-L’home és rei d’ell mateix, hem de tenir-ho clar. Ja ho va dir Ortega y Gasset: ens deixem dominar per la massa. Com començar? A poc a poc. Si jo no dormo em posaré malalt, si no menjo em moriré de fam, oi? Si jo no medito, la meva vida s’atrofiarà. A l’Edat Mitjana cada tres dies, un era de festa. Cada poble tenia la seva música i gaudien de la vida.

-Però hem millorat des de l’Edat Mitjana ençà.

-Jo ho dubto. Vivim més anys, però què me’n diu de Mozart que va viure poc, creu que no va tenir una vida intensa? És la qualitat el que compta.

-Molta gent era analfabeta, nosaltres podem llegir i escriure.

-I això què vol dir? Si llegim i aviat ja no ens recordem del que hem llegit. La nostra civilització viu obsessionada en la creació d’eines, instruments que no serveixen per a la felicitat. Ja ho deia Buddha en aquella frase: “Si busques el nirvana el trobaràs.” La voluntat no serveix a aquests fins, hem de recuperar l’alegria i l’espontaneïtat. No puc estar alegre per més que m’hi obliguin, oi?

-No hi ha mètode per pensar d’una manera ordenada, aleshores?

-Jo no en vull donar cap perquè cauria en la instrumentalització. No vull parlar de mitjans. Només podem pensar en un lloc on et portin el cap i el cor en perfecta simbiosi un cop hagis purificat. I si no et porten enlloc, espera, seu, atura’t. No tenim paciència ni espera. “En la vostra paciència guanyareu les vostres vides”, diu sant Lluc.

En els moments de transició (entre una cosa i una altra) intenta recuperar-te a tu mateix i ser tu mateix. Jo no dic res de nou! Tot això ho deien els antics, jo només intento descongestionar la cultura de prejudicis que ens volen fer creure que els homes de l’Edat Mitjana eren unes bèsties o que a l’Africa són uns rucs. Estem sota una desinformació brutal, i això que pensem que vivim en el món de la informació!

-O sigui que si algú ens pregunta en què pensem i nosaltres diem en res, no ens hem de sentir culpables.

-De cap manera! No hem de justificar la nostra vida únicament en funció del que fem, si fos així ens convertiríem en màquines. No he de justificar la meva existència per raó del servei que faig. L’home té el valor en el seu ésser, no pel seu fer. Això és el que encara ens falta assimilar. No seràs jutjat per la teva utilitat.

PAJARRAQUES!! US TROBO A FALTAR!

2010-08-28T18:52:00.002+02:00

Ai noietes que feliç que sóc pensant que esteu passant-la bé... desconnecteu de tot i carregueu les piles per donar-me un bocí d'energia positiva... dos petonets a les galtes i en faig prou.
M'espera un mes intens... però a l'octubre ja ens tronarem a trobar el trio la la la.

Ninetes desitjo, que disfruteu d'aquests dies divertiu-vos, viviu cada minut i cada segon, amb ganes i alegria, deixeu volar la imaginació....

PEQUEÑAS DECISIONES QUE HACEN GRANDE EL MUNDO

2010-08-08T13:41:00.003+02:00

Regalar una sonrisa, una palabra amable, una caricia, un beso, un café solo,con leche o con los amigos...
En una comida con buena compañia, Mir y Bibi, encontré tomando el café, en el sobre del azucar este lema... me gustó, me encantó... que mejor que poder tomar algo con un amigo, pasear por la playa descalza con la luz de la luna, disfrutar del aire de la montaña, bailar, reir, pasarlo bien... disfrutar....
són los mejores momentos.....

y no dejar de soñar..................

Amnesty International - "Death to the death penalty"

2010-08-01T12:48:00.000+02:00

Eternal flame -GENT AIXÒ ÉS UNA DESPEDIDA

2010-06-26T23:53:00.000+02:00

DIVENDRES 18.... LA FAREM..

2010-06-16T07:37:00.001+02:00

MOMENTS I MOMENTS....

2010-05-24T20:55:00.002+02:00

Tot escoltant lighthouse family “Ain’t no sunshine” http://www.youtube.com/watch?v=r920QgrvfQU
m’encanta, penso i em deixo portar, i perdre per mons llunyans, allà dalt en un racó a dalt del món i veig terrenys àrids, un verd no valorable. Ai aquest estat del no res.. m’agrada i em desagrada... contenta, il•lusionada i moixa en un mateix instant, no te causa ni raó.. perquè és tan cansada la primavera? I tan bonica al mateix temps.

AVUI, començo les VACANCES..

2010-05-01T10:14:00.005+02:00

Avui penso agafar l'avió.
No és gens difícil.. quatre coses en una maleteta i l'objectiu a ma.
Ja tinc les meves vacances.. dies genials per deixar-me perdre sense guia a la motxilla, tinc moltes ganes de sol, de pau, d'absoluta calma. Menjar en una terrasseta i gaudir d'un bon vi.
Avui penso volar, volar molt lluny, lluny al no res... per no pensar, només guadir del relax innat, gaudir d'un sol tímid i aire fresc, i en aquests moments em prepararé i em concentraré per el proper objectiu i més llunyà.

Nenes tinc moltes ganes de compartir aquestes vacances amb totes vosaltres..

uf quins plans.. Madriles, Formentera, concerts, teatres.. i moltes més..

Fins aviat

OLOR D 'ESTIU.......

2010-04-25T11:34:00.004+02:00

Asseguda veient les portes d’aquest nou estiu, em resisteixo a creure tot el que he perdut, em resisteixo a creure tot el que he guanyat, tot el que hem queda per viure...Ara mateix estic al vell mig del no res.

Aquest estiu serà diferent..... tot canviarà. Començo a olorar totes aquelles il·lusions,somnis i promeses.... tot es podrà fer realitat.... mica en mica.

De veritat que només de pensar –hi ... m’he enamorat... m’he enamorat de la llum dels dies eterns bora el mar, de les nits xafogoses parlant amb vosaltres de viatges i viatgets, de festes i festetes i de tot allò que ens arribarà. Cabells liles i de tots colors... de pastetes a l’hora del te, el bastó de quadres o de ratlles... multitud d’esperança amplia i de tots colors...

Nenes..... m’estic olorant l’estiu.... mmmmm

Madrid, Formentera, Mykonos... etc ,etc, etc ...........

SNS DUBTE... BONISSIM!

2010-04-20T11:47:00.005+02:00

EL SENTIDO DE L'HUMOR

Tots tenim en ment el comiat de Groucho en la seva làpida. Aquest "perdonin que no em llevant", fa esbossar més d'un somriure. Ahir, fullejant La Vanguardia del diumenge, em trobo amb: "Us anunci la meva mort". Un es sol trobar a les esqueles amb un record de les coses bones que va ser en vida el finat, no amb un avís del seu propi funeral. No vaig tenir el plaer de conèixer al Sr Juanamari, però d'una cosa estic segur, havia de tenir un agut sentit de l'humor, d'aquells que et fan somriure només entaular conversa. El seu comiat no és menys eloqüent, "ens trobarem el més tard possible, no tingueu pressa", demostra el disconforme amb el destí, però alhora la seva enteresa amb la circumstància i un alt grau de magnanimitat. Descanseu en Pau.

Publicat a:

http://totbarcelona.blogspot.com/

M'ha fet pensar molt! i m ha fet recordar que molts pacients que estan enllitats, que tu amb tot el teu cor intentes donar ho tot pq tinguin els cuidados millors, amb el seu humor es despedeixen de tu, així.....

No deixem mai de somriure.....

SOL,ALEGRIA,RIALLLES I UN BON FEED-BACK..... Setmana Santa-10

2010-04-10T17:49:00.010+02:00

DIVENDRES, Anem a buscar Mir a l'estació.. unes braves, un dinar per llepar-nos els dits i relax al sofà de casa Anna Mª tota la tarda.

DISSABTE: matí de compres per Girona... el trio la la la...... amb el run run...

TARDA: cafè a l'estany de Banyoles..... més relaxxxxxxxxx...... apunt per sopar!

DIUMENGE A PORT DE LA SELVA.

ME N'ALEGRO PER TU...

2010-03-12T00:12:00.001+01:00

És increïble com ens comportem els humans, la capacitat que tenim d’atraure el desastre cap a les nostres vides, i el més desconcertant és que l’únic que tots busquem és algú que ens acompanyi al llarg del camí, algú a qui mirar i dir-li tu ets diferent i em dónes pau.
Crec que hi ha gent que te un gen per l’amor, saben el què donen i ho tenen a canvi.

L ‘amor és fort, l’amor resisteix i si resisteix.... també resisteix l’esperança.

LLAMPS, TRONS I LA TEMPESTA.....

2010-02-24T02:17:00.005+01:00

foto: estiu 2009, caminant per la Devesa.

De vegades m’enfado, m’enfado amb mi mateixa, no us passa?

Això és conseqüència de voler assimilar-ho tot i de voler entendre-ho com una persona gran, doncs no, i no, de vegades cal cridar , rabiar i fins i tot plorà.

Avui ho he vist clar, sota aquesta calma fingida l’ambient està cada vegada més pesat, es pot sentir en l’aire l’olor a la tempesta.

És conseqüència de treballar dies molt durs i intentar no pensar en res. Sí avui ha sortit tot, i quan fa que estic així?? Així em sento.... estic enfadada per les mentides regalades gratuïtament sense cap necessitat, per endolcir la vida, per endolcir la realitat.

Dura realitat, que cel obert.. veu la gota il·luminada per una llum blanca.

FUTUR

2010-02-19T09:05:00.002+01:00

Fa un temps vaig adonar-me de que les coses, per molt que no fos capaç de percebre, estaven canviant. Pq serà que aquest any només parlo de canvis??

He de pensar més enllà dels meus somnis, de les coses que vull que arribin i no ho fan mai. He de ser capaç de no deixar per demà el que puc fer avui. Afrontar la meva pròpia humanitat, el meu jo terrestre i dedicar-me una mica a cuidar-me , millor dit la meva salut futura.

Potser només sigui una tonteria, un desig de les gotes de pluja. Un deliri d'aquest mes de Febrer.
Avui, serà que que esta núvol i tot encongeix una mica, el món, el bosc, els carrers, les parets...

M'agradaria tenir-te molt a prop per explicar-te a cau d'orella tot el que ja m'ha passat aquest 2010..... tot arribarà!

SÍ, AVUI 30 !!!!!!

2010-01-25T14:48:00.004+01:00

ELOGI DE LA LENTITUD.............

2010-01-17T10:03:00.010+01:00

“Nuestra época se abandona al demonio de la velocidad, y por este motivo se olvida tan fácilmente de sí misma. Pero yo prefiero darle la vuelta a esta afirmación: nuestra época está obsesionada por el deseo de olvidar, y para realizar tal deseo se abandona al demonio de la velocidad; si acelera el paso es porque quiere hacernos entender que ahora ya no aspira a ser recordada, que está cansada de sí misma, disgustada consigo misma; que quiere apagar la trémula llama de la memoria”.

-Milan Kundera-

“Ser lento no significa ser apático, atrasado o tecnófobo. Una ciudad lenta formula el interrogante: ¿mejora esto nuestra calidad de vida? Si la respuesta es positiva, entonces la ciudad lo acepta”.

Así comienza la introducción de un libro más que recomendable titulado: “Elogio de la lentitud“, escrito por el periodista canadiense Carl Honoré. En el que -utilizando palabras del propio Honoré- se “canta” sobre “los placeres de hacer las cosas despacio y el momento duradero”.

Hem de disfrutar del moment amb el temps just i necessari!

http://elproyectomatriz.wordpress.com/2008/02/13/elogio-de-la-lentitud/

Si teniu ocasió, passeu-vos hi.. val la pena..

LA BICI QUIN VICI!! Palamos,Calella de Palafrugell, Cala Estreta,Platgeta S'Alguer, Fosca, Palamos.

2010-01-17T09:33:00.004+01:00

És la platgeta de S'Alguer! és com tornar a uns anys enrere....

asseguts a les pedretes, aire de calma, olor a marina.... aigua blava i un pas enrere...

Pròxima sortida Girona-Sant Feliu....

UNA CONTRA DE LA VANGUARDIA, MOLT INTERESSANT!

2010-01-15T20:15:00.004+01:00

Dan Coyle, periodista y escritor que ha recorrido el mundo en busca del talento
"El talento ni es innato ni es genético: el talento se cultiva"
IMA SANCHÍS - 17/11/2009

Tengo 44 años. Nací en San Luis (Misuri), pero he crecido y vivo en Alaska. Estoy licenciado en Literatura Inglesa y tengo un máster en Periodismo. Estoy casado y tengo 4 hijos, de 7 a 14 años. Abogo por el humanismo. El talento es muy democrático. Soy católico irlandés

La excelencia es un hábito?

Eso dijo Aristóteles: "Somos lo que hacemos repetidamente". La excelencia es un habito que podemos cultivar a través de una serie de mecanismos y circuitos neuronales.

Ha creado usted el club de fans de la mielina.

Esa sustancia que rodea el núcleo de las neuronas es como la banda ancha de nuestro cerebro, pero en este caso no hay ningún técnico que nos la instale; para establecerla y que nuestro cerebro funcione a mayor velocidad, fuerza y precisión, necesitamos práctica y repetición.

¿Más mielina, más excelencia?

Exacto, y todos podemos cultivarla. El neurólogo Bartzokis, investigador de la mielina, dice que todas las habilidades, todo el lenguaje, toda la música, los movimientos, están hechos de circuitos vivos; y todos los circuitos crecen según determinadas reglas.

¿Reglas que aplicaban ya los florentinos del la época de Miguel Ángel?

Pensamos que esa época y ese lugar dieron una gran cantidad de talentos innatos, pero en realidad era fruto de un sistema de formación en el que los niños a partir de los 7 años se convertían en aprendices activos de grandes maestros. No escuchaban ponencias, sino que hacían, preparaban frescos y pinturas durante diez años.

¿Hay que volver a los oficios para superar el fracaso escolar?

La práctica intensa realizada con energía, pasión y compromiso; con motivación, junto con la admiración por los maestros y la integración de los errores como parte del aprendizaje, son las claves que he visto repetirse a lo largo de mi investigación en los variopintos semilleros de talentos.

¿Cómo empezó todo?

Haciendo un reportaje sobre un club de tenis muy pequeño del que había surgido un gran campeón, me di cuenta de que ese club había dado más campeones que todos los clubs de EE. UU. juntos.

¿Qué entiende por práctica intensa?

Al límite de nuestras habilidades, el objetivo debe estar siempre un poco más allá de lo que damos de sí.

¿De dónde procede el combustible de la motivación?

Pensamos que del interior, pero la mayoría de las veces procede del exterior. Nada motiva más que hallar el ejemplo de eso en lo que queremos convertirnos.

¿Qué diferencia a los maestros instructores de los semilleros de talentos?

No dan discursos, son anónimos; por lo general, personas poco valoradas. Nadie conoce a Larisa Preobrazhenskaya, entrenadora de un club de tenis de Moscú que ha generado talentos por valor de millones de dólares. Vi llegar a su clase a una alumna nueva.

¿Y?

Larisa detuvo la clase, la miró y le pasó la pelota, estableciendo con ella una conexión. Para esa niña su entrenadora se convirtió en un referente. Y siempre daba instrucciones breves, cortas y rápidas en el momento, mientras estaba sucediendo.

Entiendo.

Los susurradores de talento suelen ser personas mayores y humildes, atletas emocionales que saben encender la pasión en sus alumnos y la práctica intensa. Y lo hacen con sentido del humor, herramienta básica para que el esfuerzo no resulte frustrante.

Las calles de Brasil producen mejores jugadores que los mejores clubs.

Los semilleros de talentos son lugares pobres que carecen de recursos pero ricos en lo que cuenta. En Brasil juegan al fútbol sala: el juego está comprimido, se toca la pelota un 600% más que en los campos grandes; la pelota es más pequeña, se cometen más errores, por todo ello los circuitos cerebrales se activan con mucha más frecuencia.

¿Hay que felicitarse por los errores?

Sin ellos no avanzamos. Tenemos 100.000 millas de circuitos en el cerebro, podríamos dar cuatro vueltas alrededor de la Tierra, y lo que hacemos con esos circuitos depende de nosotros, nosotros debemos encenderlos para conseguir el talento.

¿Cómo avivar el talento?

Visité una escuela en un barrio pobre de EE. UU. en la que había una maestra que elevó la media de las notas. Todas sus clases empezaban con la frase: "Gracias a lo que vamos a hacer ahora iréis a la universidad", y les explicaba las excelencias de tener una carrera. Los llevaba a visitar la universidad y a entrevistarse con universitarios de su barrio.

Despertar el entusiasmo por aprender. La gran mayoría de los atletas con grandes marcas suelen ser los pequeños de la familia: corrían como locos para alcanzar a sus hermanos mayores. Hay otro estudio que demuestra que los mejores pianistas se iniciaron con profesores muy corrientes pero entusiastas y cariñosos.

Un buen maestro es un tesoro, ¿pero qué puedo hacer yo?

Yo pensaba que ser padre equivalía a desvelar el talento oculto de mis hijos. Después de mi investigación me he dado cuenta de que lo que debo hacer es exponer a mis hijos a cuantas más cosas, mejor, y fijarme en su reacción, ver qué les motiva. Y siempre hay que alabarles por el esfuerzo.

¿Qué es lo que más le ha sorprendido de su investigación?

Darme cuenta de que el talento no tiene tanto que ver como creíamos con los genes. El talento se cultiva, y no es necesario ser rico.

I JO EM PREGUNTO... QUÈ ESTÀ PASSANT AMB LA MAINADA D'AVUI DIA?? ÉS QUE ELS PARES NO MOTIVEN? NO HI SÓN PROU HORES? NO DONEN CARIÑO? I ELS PROFESSORS??

ES UN TEMA COMPLEXA... CREC Q NO ES DEDICA PROU TEMPS AL FILLS!

PAS A PAS..............

2010-01-14T23:26:00.008+01:00

TEMPLE DE DEBOD.

Actualment situat a Madrid, temple de l'antiga Egipcia, regal d'Egipte a Espanya.
( S'ha de visitar! és magnífic!)

Una de les últimes fotos que vaig fer a Madrid!

Demà de nou sortirà el sol per l’horitzó, demà serà un dia nou per mi, la nostàlgia encara governa dins meu, sóc sincera i no m’enganyo... nostàlgia dominadora dels meus somnis i encara no sé un perquè....

Que llarga se’m fa aquesta setmana, setmana de somnis que volen per platges perdudes, records emboirats i el teu rostre encara il·luminat, poder aquests no són més que un passat, un ahir... un ahir que no tornarà.

Sort que cada dia algú te la delicadesa de pintar-me un somriure en el seu rostre, un somriure fruit d’una alegria profunda, d’un benestar complet....

Demà serà un altre dia, serà un dia nou.. un dia amb il·lusió per fer coses i per estrenar-les... com cada dia...

AVUI, DIA DE DESPEDIDA

2010-01-06T15:32:00.004+01:00

Demà de nou comencem la rutina, després d' uns dies de festa ben especials....
Per tant avui és un dia de despedida..... em despedeixo de les festes, de l'Andreu, que ha passat aquests dies amb nosaltres, d'una etapa vella i d' un any clausurat.

Merci Andreu per la companyia que ens has donat, per la confiança que ens has ofert, i t' esperem aqui sempre que hi hagi un bon ryanair.. jejeje ens veiem aviat per Madriles..
Em despedeixo d' un any de moltes emocions, on extrec els records bons i totes aquelles hores que he rigut gràcies a mil adecdotes boníssimes...
D' una etapa on he après molt!! on he deixat moltes confidències i sentiments... però amb un bon anàlisi, hi ha molt bon suc!

Només em queda dir ..

"Mi felicidad consiste en que se apreciar lo que tengo y no deseo con exceso lo que no tengo"
L. Tolstoi

DIUEN... ANY NOU, VIDA NOVA....

2010-01-05T11:07:00.002+01:00

Quan et pares a observar per un moment, sempre ens sorprenem quan veiem el pas del temps.......

Llocs remots,cançons, gent.... que segueix,.... que marxa,... desapareix,...que va i ve, olors, menjars, idees, sentiments....

Alguns han desaparegut, d’altres s’han transformat i d’altres encara contenen l’essència del que eren. Hi ha cels blaus, muntanyes amb verds intensos encara immòbils, amics perpetus, hi ha coses que no canvien.

Una rutina fixe-discontinua amb la motxilla, aquesta que portem tots.... Una motxilla carregada de fantasmes i somnis per estrenar..... amb el temps alguns marxen i d’altres s’instauren .. succeeixen un rere l’altre

Plans per aquest any nou?? Algun somni més que d’altres.. però la paraula pla no m’agrada...

Una carrera a contra rellotge, però a minuts lents forçats i ben gastats.

Què penso? Penso cridar, ballar, cantar i disfrutar com he fet fins ara i també a diferent manera... penso fer tot això amb ganes de seguir cantant, ballant, cridant amb una descarrega d’adrenalina i llavors tot haurà valgut la pena aquell moment de descontrol i sentiments... gaudir del dia a dia..

sol solet per Nadal!

2009-12-26T23:29:00.004+01:00

GAROTES... per esmorzar.....

Després d' uns dies de pluja.. el dia de Nadal el sol ens va acompanyar per poder fer una ruta molt maca.. el passeig d'Empúries..
Els colors van ser fantàstics.. acompanyats d'una ventarulla... bonic passeig...

ELS MEUS RELATS DE NIT!

2009-12-23T23:34:00.004+01:00

Després d' una valeriana i unes gotetes de passiflora... és la meva droga d'aquests vespres d'hivern.. contenta faig la llista de quants serem el 25 nit! il.lusionada pensant que aquest any podrem comparar fotos d' un any amb l'altre.. i recordar els anteriors..

Mentres, com tots aquests dies em venen ganes d'escriure... és com una verborrea sentimental... em deixo anar... És com plorar..... després d' una bona plorada et sents relaxat, doncs poder escriure te el mateix efecte!!

Tot va començar una tarda d'hivern, en pau caminava pel món com un rodamon sense destí, ni un pq.... només em quedava morir-me, encara que no tenia cap pressa per veure el més enllà, desterrada de les meves terres, no em quedava més que portar les mans dins les butxaques i caminar... Ara....
Perduda entre les ombres, divaga el meu pensament, divagant pels boscos del meu poblet, portant el pes de tants camins caminats, el pes de tants passos donats.
Amb el silenci de la meva ment recorro el camí ja donat i passat, desfaig els nusos de la meva memoria , seguint camins mal lligats......
En les butxaques no hi porto res més que un bon forat per on s'ha escolat el camí, un camí trencat, sota la lluna bonica es queden les penes d' aquest últim que no ha sigut somiat, ha sigut realitat.

AQUESTES VOSTRES FESTES...

2009-12-23T10:16:00.005+01:00

Encara que no m'agradin aquestes festes, accepto que són part de la tradició d'on visc i per sort o desgràcia ho he viscut cada any desde petitona, poder a diferent manera, però jo en formo part. Com que respecto que la resta de la gent les celebra, en gaudeix i la passa bé, doncs de tot cor desitjo que els meus...... la passin tan bé com marca la tradició. Per tant: Com cada any, tradició meva, és no canviar aquesta felicitació, perquè aquestes quatre ratlles les intento tenir presents sempre!

Que nunca te falte un sueño por el que luchar, un proyecto que realizar, algo que aprender, un lugar a donde ir, y alguien a quien querer... y como amante de la vida por encima de todo, opino que al igual que disfrutas el amor, tenemos que disfrutar la tristeza como una parte mas de la vida.. Feliz año nuevo para todos ustedes...

Bones festes a tots!

DESCONNECTANT PER BCN......

2009-12-22T13:20:00.009+01:00

Projecte d'Antoni Gaudí i Cornet de 1905. Edificat entre 1906 i 1910 per a la família Milà.
Es un dels edificis residencials cabdals de Gaudí i un dels més imaginatius de la historia de l’arquitectura, es diu que La Pedrera es més una escultura que un edifici.

miralls i més miralls.....
La nota que no falti...

sol i vent
Magnifica vista.....
Impressionant
No podem deixar de fer fotos...
Monstres??
Rialles...
sol i ombra
guapes...
tinc ganes d'escriure...
Ens agraden els miralls..

De tornada.... una mica de lectura amb molta tranquilitat....

BROLLADOR DE PARAULES OPTIMISTES

2009-12-18T17:05:00.005+01:00

Aquesta nit m’amagaré a sota la manta per no sortir més, deixaré passar el temps fins que es cansi i surti per la porta, apagaré les llums i el silenci refinarà aquesta nit.

Ja fa uns dies que les hores són lentes de minuts a mig gas i de segons cansats, aquesta nit, nit de lluna bonica, tot a les fosques, mentre passa el temps sota la manteta ningú sap que jo torno a plorar, camino a pas lent per un camí d’arbres despullats de fulla entristida, he perdut alguna cosa i no recordo ja que era.... recordo secrets a cau d’orella que ja no es poden dir, les coses que sabem i no volem afrontar.

Malgrat aquest embolic a estones tinc moltes ganes de tu, tot en moments previs que un grapat d’emocions s’amunteguen en el meu cor i la majoria somriuen al pensar que queda poquet per tornar-te a veure.

Aquesta vegada m’he quedat amb tot lo bo, i he aparcat les coses dolentes.

COSES INESPERADES......

2009-12-18T02:58:00.007+01:00

Només dir-te que m'encanta que a les tres del matí, m'il.lusiona i em sorpren trobar un missatge d' aquesta magnitud, transparència i sinceritat.....
Uf no tinc paraules per respondre.... però si vull que tu tinguis molt clar!! Que per part meva tens el mateix suport i també tinguis clar que em tens per qualsevol cosa......

no tinc paraules per expressar l'alegria que tinc ara mateix ... després d' haver vist el teu missatge...

Et puc prometre q avui necessitava ... sortir... amb els meus, hi faltaves tu. Beure una copa com hem fet i ballar sobre el podiu de Mon Apart... M'he desafogat i he deixat tota la " merda que portava acumulada..." Mai més ben dit!!

Gràcies AnnaMª i moltes gràcies a tots vosaltres per haver-me fet companyia en una nit tan especial..., CRISPETa.... també moltes gràcies per aquest missatge tan clar i contundent... m'ha encantat i sempre el tindré present.

Només desitjo una cosa ara mateix.. i espero de tot cor... tenir-la aprop molt aviat...

NO DEIXO DE PENSAR AMB LES MIL GRÀCIES A TOTS.. DESDE EL PRIMER MOMENT FINS L'ÚLTIM..

A la vostra disposició..

UN GRAN PETO

HI HA COSES QUE UN MAI SAP.......

2009-12-17T18:26:00.003+01:00

.......Com què darrera la curva no hi ha mai el què esperes....
-Que la llei de Murphy sempre es compleix a la millor hora....
.....Obres la porta i es tanca la finestra i volteges pel jardí...
-Pensaments que van i venen, il.lusions emboirades i després de la tempesta, cristalí com l'aigua de riu...

....M'AGRADA... M'AGRADA...

M'agrada allò que em fa feliç....

-Un peto de bona nit.
-Una trucada inesperada
-Una tempesta a mitja tarda amb ventarulla.
-Els mojitos a la terrassa de casa meva... amb companyia de les meves... nenes....
-Anar al cinema a l'hora de les quimetes.
-Un puret de quan en quan.
-Escoltar la pluja com cau, un riu com sona, i les onades del mar com trenquen.
-Tenir plans per la tarda.
-Una copa de vi davant del foc.
-Poder riure quan tot va malament.
-Plorar quan cal...
-I la vostra companyia.. quan la necessito...

Mil gràcies.

SUPERCALIFRAGILISTICO.............

2009-11-09T11:00:00.003+01:00

Les 10,20h, m’obligo escriure quatre ratlles, però no aquestes.. sinó les que en donarà d’ aquí poc un gir a la meva vida. Però no puc, tossuda i de mena tinc la necessitat d’escriure.... escriure....

Ara sí, ara no, vaig i vinc... hi ha coses que no vull que canviïn mai, hi ha llocs on m’ agrada tornar.. pq sí, pq no?

Intento veure a través dels meus ulls com si fos per primera vegada i tenir la sort de no enyorar d’altres vegades, mirar i mirar i no cansar-se mai de ser on sóc, voler tornar, de no voler marxar..........

Farà uns dies, ja unes setmanes, vaig tenir la necessitat de confessar, de dir en veu alta el què pensava, d’aclarir les coses, saldar un deute que tenia en mi mateixa des de feia uns dies. La cosa no podia demorar més... i per variar, ho vaig fer a la meva manera, sense entremitjos, d’una atacada, amb el meu èmfasis explosiu habitual. Estic gelosa de mi mateixa, per haver-ho fet tan bé.... amb una gran rialla de les meves... us deixo contenta de mi i continuo on les altres lletres m’ esperen.....

Sempre penso que no hi tornaré, però de nou hi torno........

Quatre lletres de no res... que volen dir molt i poc a l’ hora..

FELIUES......

2009-11-03T12:54:00.009+01:00

UNA VISTA A MIL D'ENERGIA!!

LA SÈPIA Q NO FALTI...................
QUE ÉS ECONÒMIC RIURE....
PA XULA YO!!
Els greixos són una font de combustible energètic per al nostre organisme (9 calories per gram), però també desenvolupen altres funcions fonamentals per al bon funcionament del nostre cos: són una important reserva d’energia, col·laboren en la regulació de la temperatura corporal, envolten i protegeixen òrgans vitals com el cor o els ronyons, transporten i faciliten l’absorció de les vitamines liposolubles (A, D, E, K), ajuden de forma important a la formació de determinades hormones, subministren àcids grassos essencials (linoleic i linolènic), impedeixen que les proteïnes siguin utilitzades com a font d’energia, tenen una funció estructural per la seva presència en les membranes cel·lulars i intervenen en la sensació agradable que produeixen els aliments a la boca.
Nosaltres ens ho hem agafat al peu de la lletra!!!

per molts dies com aquest!!

UN MOMENT DE SILENCI.......

2009-10-26T22:27:00.003+01:00

ELISABETH KÜBLER- ROSS

De origen suizo y cuerpo menudo, Elisabeth Kübler-Ross emprendió los estudios de medicina con la esperanza de poder ir a la India como misionera laica, tal y como había hecho Albert Schweitzer yendo a África.
Pero el destino la llevó a Nueva York, dónde empezó a trabajar con enfermos mentales, a pesar de tener pocos conocimientos teóricos de la rama de psiquiatría. A base de escucharlos y de estar con ellos, al cabo de 4 años la mayoría había vuelto ya a emprender una vida autónoma, aceptando sus responsabilidades y sin depender de otros para ello.
Más adelante emprendió su labor como acompañante a enfermos terminales, tanto personas mayores como niños pequeños. Siguiendo el mismo proceso, de escuchar y estar abierta a todo lo que estas personas querían comunicarle, empezó a elaborar un esquema de las fases por las que pasa una persona que se enfrenta a la muerte, o a la pérdida de un ser querido. Dolor, rechazo a la situación, enfado, negociación, aceptación, reconciliación con el proceso... Estos trabajos le valieron el reconocimiento internacional en el incipiente campo de estudio de la tanatología: el proceso de morir.
A entrar en contacto con miembros de la recientemente inaugurada psicología transpersonal, Kübler-Ross pudo vivir una serie de experiencias extracorporales y transcendentes que le validaron y confirmaron que lo que le habían dicho muchos de sus pacientes, acerca de seres y visiones que acontecían justo antes del momento de la muerte, eran algo verídico y que cabía tener en consideración, como uno de las etapas de mayor importancia en este proceso.
A partir de allí sus conferencias se abrieron al objetivo de exponer que, además de la inexcusable importancia del acompañar al enfermo terminal, la posibilidad de la supervivencia de la consciencia después de la muerte era un ámbito de estudio que requería la atención de todos -sobretodo de los anonadados miembros de esta sociedad mecanicista occidental en la que vivimos. El deceso no sólo era un hecho que requería aceptación, sino que además era un proceso que había de ser afrontado sin miedo.
Después de años de un relativo rechazo por parte de la comunidad científica -quizás por ser una 'vocera' del movimiento 'espiritual'-, el reconocimiento llegó en forma de numerosas entregas de títulos honoris causa, concedidos por diversas universidades de todo el globo.

(En queden pokes com ella... te llibres molt bons, encara que jo sigui agnostica la respecto molt!! te un fons molt bo) Si teniu ocasió de llegir algun llibre seu.... ja m'explicareu.. disfruteu ho..

PAELLA-ESTIU-09

2009-08-14T12:48:00.014+02:00

FALTA LA PRIMERA PART.. DEMÀ MÉS..

REINA MORA, DE MOMENT AQUESTES, DEMÀ EM DEDICARÉ A PENJAR LA RESTA.. PETO

ESCARABAT BUM BUM

2009-08-01T23:04:00.004+02:00

AHIR tot xino xano de camí a l'Escala amb l'escarabat de l'Anna Mª em deixava portar per la imaginació amb molta timidesa a no somiar allò que em pot fer mal.
Són aquelles vibracions vitals que comencen difuminades i després de la boirina deixen embolcallat aquell somni que l'inconscient desitja i la realitat ens l'amarga. " i no és maco això" comentem mil vegades..
l'aire fresc de la tarda m'incitava paraules i somriures, llargs silencis que no gosava trencar.....quin relax...

Gracies per la companyia, un plaer. (Avui a la terrasseta de casa) us espero!

EL REBOST DELS SENTIMENTS................

2009-08-01T22:32:00.004+02:00

A cau d'orella, fluixet , amb aroma dolça, et ressona el timpà i tu no em sents.
Jo pujo el to , afino la veu i respiro abans de tornar a repetir-ho....
Tu no em sents, no m'escoltes i no en tornes... vius tan lluny que el so no arriba a la teva consciència ni als teus sentiments.
A cau d' orella et xiuxiuejo.... " et desitjo".

SORRA CALENTA ,SUAU I OLOR A MARINA

2009-06-27T10:52:00.003+02:00

El arte no es una forma de ganarse la vida. Es más bien una forma muy humana de hacer la vida más soportable. Practicar un arte, bien o mal, es una forma de hacer crecer el alma. Por el amor de Dios, canten en la ducha. Bailen con la música de la radio. Cuenten cuentos. Escriban un poema para un amigo o para una amiga, aunque sea pésimo. Háganlo tan bien como sepan y obtendrán una enorme recompensa. Habrán creado algo.

Kurt Vonnegut

AVUI PENSO..

2009-06-23T15:03:00.003+02:00

PENSO PERDRE UNA VEGADA MÉS!

Potser no es tracti de guanyar, potser només es tracti de perdre, una vegada i un altre. Perdre el nord, els sur, l'est i l'oest. Perdre les sabates sota el llit, un mitjó en la rentadora. Perdre el boto de la jaqueta passejant per les rambles, perdre l'ungla del dit gros baixant del Pedraforca. Perdre les claus en el fons del bolso, perdre l'avió de tornada a casa. Perdre una partida al trivial, perdre el teu millor amic de la infància. Perdre un kilo o dos en l'operació bikini, perdre la fe en una volta de la vida. Perdre la retina un mati en el bus, perdre la caçadora en l'aeroport de Lisboa. Perdre, només perdre una vegada i un altre... el món és ple de les nostres coses perdudes, potser així nosaltres acabem guanyant al temps i al record.

NO ÉS MEU!! PERÒ AVUI PENSO AIXÍ ( UNA TROBALLA MÉS DE LA CAIXA QUE HO TE TOT)

TEMPESTA!

2009-06-15T03:37:00.011+02:00

" Ella camina silenciosamente, pero..bajo ese aspecto tranquilo, es todo furia,..pura energía eléctrica....La mujer común.. es tan común...como una tormenta."
Judy Grahn

Ahir nit, et vaig tornar a veure... a sentir..., estaves a un dels meus somnis.
Aquest no va ser com els anteriors, aquest cop va ser diferent... no parlaves.. estimaves diferent, em vares agafar, et vas acostar i ja estava rodejada dels teus braços, em miraves, ballavem juntament al pas de la música, com em costa expressar el què sentia al tocar-te.. em miraves, estaves allà amb el teu rostre intacte i amb nous desitjos, però no vaig poder... aquest somni em va fer despertar..
Em sap greu... en tenia tantes ganes com tu!
pura calor, electricitat...química sexual.
l'estiu és molt llarg.. tal com la nit és molt llarga... je!

a per la pròxima LOVE PARTY....... això s'ha de repetir...
Els aires de Barcelona ens van renovar, ens van posar les piles, energia..... Això no es pot kedar així, hem de seguir.....

un petonet....

L'INSTANT DE LA PETITA FELICITAT!!

2009-05-29T22:59:00.007+02:00

Volant i indagant per l'espai de la caixa que ho te tot.. el resultat d' avui és ..

Sovint quan torno a casa després d' un dia llarg i intens, penso en tots els comentaris,coneixença, manifestacions d' afecte etc.. de tot el dia.
Però avui és especial! i molt! quin estiu q es presenta.... s' han obert les portes del cel i l'infern en dos moments..
Porto tres dies de relax... platja..cafès...caminades.. i ja pensant amb el futur estiu.. com de costum sorpreses... mmmmmmm

AQUEST ESTIU: Curs de fotografia, de submarinisme i alguna xerrada que d' altre... festa i platja i soparets frescos davant del mar amb olor a Sal marina..(l'escala ens espera amb els braços oberts) petites excursions i demés..

perquè el temps m' acaba donant la rao? com m'agrada.. les coses cauen per el seu propi pes.. com m' agrada aquesta frase...

Nenes maques us desitjo que passeu un bon estiu!!

13 de Juny comença l'estiu.. i per inauguració la super love party ens espera a bcn sense falta! i la resta sigue solo......

vestidets, rimel, pda,pell morena, sensualitat, bailoteos.. mojitos.. vinets.. i com no recuperant belles relíquies.. mmmmmmm

INAUGUREM L'ESTIU!!

LA COMPLICITAT DELS NOSTRES RIURES FEIEN OLOR A VAINILLA I COLOR D'ESTIU!! - ROMA-

2009-05-29T21:45:00.002+02:00

Preciós modelito

L'EMMA JA TENIA LA COPA A LES MANS!! ARA JA ÉS NOSTRE..

TENDRA ANYORANÇA

2009-05-28T11:50:00.005+02:00

Avui molt i molt aviat.. quan l'alba ja ens deia adéu.. he llegit un missatge d'una ampolla perduda i tancada de color groc... que algú deia haver-se enamorat.. a mi m'ha fet una il·lusió tremenda, fixa-t'hi bé, sense saber qui és, o qui ha posat aquestes paraules me n'he alegrat per ell/a..
I és així que una de les millors coses que et poden passar és aquesta, acabi bé o malament, que això es dóna així. Però segueix passant... la gent s'enamora i es desenamora com folls innats.
I mentre això segueixi passant, hi ha una petita esperança què això no se n'anirà a norris...

Tornem al mon real i deixem de somiar...

ELS PETITS DETALLS DE LA VIDA

2009-04-24T13:32:00.001+02:00

Mil gràcies per aquest bon dia que m’ has donat! Què millor que et truquin de bon matí i et diguin: Em va fer molt il•lusió veure’t ahir! Noia això no te preu,ni venedora… te energía, valor, complicitat,amor,comprensió,afecte i mil sentiments amagats que de vegades brollen inesperadament.
Uf, és molt complicat argumentar tot el que sento, m’encantaria… Si m’ estimules les neurones com avui, estic perduda, pots fer de mi el què vulguis…. Em sorgeixen paraules, emocions, sensacions.. abstracte.. no els puc tocar, però si sentir.
Vull fer-me petitona per poder-me posar dins una butxaca i mirar des d’ aquest balcó.. ple de confeti.. confeti de color, amor, sentiments, euforia, tristesa, carinyo i realitat..
I parlant de la realitat, sóc molt realista.. massa de vegades.. El què mi em passa és que sóc una apasionada i accelerada.. sóc de les que em tiro a la piscina sense mirar s’hi ha aigua, però he après a base de batzegades….. i et puc dir que les millors receptes es cuinen lentament pq posar foc a tota marxa accelera el procés però també la combustió, o sigui q llavors tenim focs artificials “ són molt bonics però cremen”.
Hem de disfrutar la vida, com si fossin les últimes hores.. exprimir el suc cada segon i saber arronsar i deixar anar la corda, fer broma, posar les coses al límit i parar i tornar a començar…

La vida és un Joc! Diverteix-te.

Em passat molts de moments de tots colors, hem rigut, hem somiat, hem plorat.. però segueix siguent un plaer compartir los amb tu….

EL CLAUSTRE

2009-04-24T02:27:00.002+02:00

Aquest és un moment d’enclaustrament mental , tinc moltes idees que emboiren i embolcallen el meu cap i tantes emocions… que com a particules topen unes amb les altres però no exploten.. les hi donaré la calma, tot posant ordre i relax…

M’agrada descriure les meves ganes amb sensacions, sentiments i tacte, la realitat d’ una manera viva i animada, per tant és hora d’entrar al claustre. A partir d’ ara tornaré a ser rata de biblioteca com cada període d’exàmens.
Una abraçada..

Musus and kiskis

Si si!Estudiant per no poder-me apuntar mai al "paro" xq tinc entès que una vegada ets funcionari això de l'atur no existeix....jejejejejeje..

DE NOU, LA RUTINA

2009-04-13T14:49:00.007+02:00

Després d’ una setmana passada per pluja, però original i fantàstica, colors: grisos de temps , taronges de tisana, verds, roses i blaus de felicitat i rialles. Demà tornem a la rutina, aquella que és inquieta i frenètica, que no et deixa a què pensar i només a seguir.. “ alegria”…. De vegades penso que la podriem posar amb gel, una mica de menta, bacardi i ens passaria molt més dolça. I com deiem aquest cap de setmana, el got el veuriem molt més mig ple!! Jeje bona anècdota..
Sí, sí tornem agafar el fil, aquell que seguia abans d’ exàmens quan encara no havia perdut el nord, el camí o com en vulgui dir.. tantes setmanes fent de crápula “ genials” el riu s’ havia desbordat l’ aigua,sorra i pedres, pujava per les voreres, carrers i ciutats… però com a tota cosa… el riu ha retrobat el seu destí.
Aquesta nit vaig a passar una bona guardia.. espero que la tasca em sigui lleugera, passable i suportable.. no com l’anterior. Així anava el vi “ tamaño Patxi” eh Mir?

LA PLUJA COM CAU..

2009-04-07T23:49:00.003+02:00

PLOU!! Mmmmmmmm…….

Sento el soroll de l’aigua de la pluja, com cau damunt l’oralita del pas, sona com a galetes trepitjades per una bota gegant , però darrera un zzzzzzzzzzz que m’invita a adormir-me.
Són les 23.29 de dimarts, la pluja cau i m’incita a donar voltes al llit sense adormir-me, m’agrada, no vull recollir la son.., vull somiar desperta … el Jo i Super Jo estan aquí fent d’àngels i dimonis.. com m’ agrada jugar..
Tinc fred i m’abraço a mi mateixa amb els meus braços, estic eriçada…, agafo una manteta i em dona escalforeta i d’ aquí en prové una son.. bona nit
Estic feliç…… m’adormo…..

EL TIET MARTÍ ÉS UN KRAK AMB UNA MÀQUINA A LES MANS.. MIREU MIREU..

2009-03-19T11:15:00.003+01:00

HA FET UN DIA DE PRIMAVERA. Dissabte de relax....

2009-03-17T07:23:00.011+01:00

ABANS DE SORTIR A FER UNA COPETA...

2009-03-01T20:02:00.000+01:00

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.

Miquel Martí Pol

MIRADA PENETRANT

2009-02-19T20:10:00.002+01:00

M'agrada mirar als ulls.

Mirades i mirades s'entrellaçaven una i altre vegada,t'envoltaven unes ulleres de pasta negra i miraves i miraves, entre somriure i somriure no en sortia cap paraula..
M'agradava esbrinar què hi havia darrera d'aquells ulls .. una foscor que em podia portar cremor? deixava anar la imaginació i somiava amb aquella negror. M' agradava el llenguatge d' aquella mirada, em feia sentir bé, què em volies dir? amb aquella postura, expressió i aparença...??

Vull torna a veure la teva mirada... algun dia... no gaire llunyà!

Va ser molt divertit.. gràcies per les paraules que em vares donar.. que algún dia tornarem a retrobar..

Una mirada absoluta

El dia menys esperat , tornes a posseir d’ aquells pensaments que suposaves que no tornarien.

Sempre somiant amb el desig de viatjar!

2009-02-15T16:06:00.004+01:00

Per què sempre somio? no em desperto mai... i somio desperta..
Somio que viatjo.. és un desig de piles inexhauribles.. tot i viatjar en vull més!

Sempre somiant amb el desig de viatjar!

Penso amb viatges llunyants i plens d'aventures, tot travessant l'equador mundial, de baix a dalt i de dreta a esquerra...

És un somiar constant, no serveix de res despertar-te.. no en pots escapar.. és el desig d'un camí al silenci.. al paradís..

I quan tornes.. tornes amb una experiència vital i absoluta.

Quan marxem??

Gran cançó.. un trio la la la Brutal!

"SENZILLAMENT...... UN CLÀSSIC"

2009-02-11T13:06:00.004+01:00

DAVID EM SAP GREU PERÒ AVUI FAIG DE LLADRE.. M'HA AGRADAT TANT O M'HA RECORDAT TANT..QUE NO M'HO HE PENSAT DOS SEGONS I TE L'HE PISPAT...ARA TOT MEU PER PODER REMOURE'M LES ENTRANYES.

bonica cançó..

UNA ABRAÇADA

MOLTES GRÀCIES!!!!!!!!!!

2009-02-10T15:07:00.004+01:00

El diumenge em va arribar el regal famòs......

Les tres gats vam estar fent uns mojitos a caseta davant del foc i posant-nos al dia..

Moltes gràcies a tots.. Cristina, Albet, Xevi, Marc, Ma jose, Carles, Anna Mª i Violant. La cosa pot ser "apoteosica"

I tb moltes gràcies a la resta que vau venir al sopar... i merci pels respectius regals.. em va fer molta il.lusió.

Disfrutaré com una marrana..jejejee.. llàstima que no sigui un noi, l'Anna Mª em va assegurar que era una noia...grrrr

Quan acabi els examens tinc molt clar el què faré primer!! estrenar el vostre regal!.

UNA MICA DE TOT I NO GAIRE DE RES....

2009-02-02T23:10:00.003+01:00

Així anavem les tres petardes a fer examen aquest matí... uf!! ja esta fet!

Ens hem tret un kilo de pes...mmm l'Escala avui estava magnifica després del relax de l'examen... quins colors..

Ja sóc lliure d praktiques,, de cotxe,, i aviat d'examens...

un petonas.. M' ENCANTA AQUESTA CANÇÇÓ, AVUI ESTIC COM ELLA...